(BASAT EN UN CONTE ANÒNIM DE TRADICIÓ POPULAR SUFÍ)
Tan bon punt l’Agustí es va trobar amb el seu millor amic es van saludar amb cordialitat, després de prendre’s un any sabàtic viatjant pel món a fi de viure aventures i, de pas, buscar la seva mitja taronja per contraure núpcies.
-Explica’m si durant aquest temps has conegut la teva ànima bessona, la dona perfecta per casar-te –es va interessar el delerós amic.
-Veuràs. Primer vaig recórrer la costa occidental africana fins al Senegal, on vaig quedar encisat d’una bufona xavala de pell fosca, llargues trenes i llavis molsuts. Una jove dolça, simpàtica i afectuosa.
-Però hi va haver casori? –va tractar d’esbrinar l’altre arrufant les celles en una ganyota de perplexitat.
-En absolut. No era perfecta. Ni de bon tros. Tot seguit vaig volar fins a les illes tailandeses, on vaig sentir-me seduït per una exòtica poncella d’ulls ametllats, nas arremangat i cabell llis. Una flor delicada, adorable i encisadora.
-No fiquis més llenya al foc. Et vas casar? –va preguntar l’amic intrigat.
-No era perfecta. Vaig tocar el dos i, més tard, vagarejant per les platges brasileres, vaig encegar-me d’una mulata riallera, sensual i apassionada.
-Apa, no em facis ballar el cap. Tampoc hi va haver noces, oi?
-Ves per on, aquesta tampoc era perfecta –va rondinar l’Agustí arronsant les espatlles-. Per acabar el meu periple vaig travessar Rússia i a la ciutat septentrional de Sant Petersburg vaig trobar la dona dels meus somnis: rossa, atractiva, espavilada, culta i d’una gran personalitat. Aquella xicota m’agradava d’allò més. Em feia patxoca de debò. Si més no, confesso que al seu costat notava pessigolles a l’estómac i el cor em bategava amb la força de un timbal.
-Llavors, per què no et vas casar amb ella?
-Vet aquí el quid de la qüestió, amic meu. Tant de bo ho hagués fet, però donava la casualitat que ella també buscava l’home perfecte.
Ramon González Reverter (Categoria adults)