Lluny de la ciutat hi havia un bosc encantat molt fosc, gran i que no es veia a causa de la boira. Ningú s’atrevia a anar a aquell lloc tan esgarrifós, però en Marc, l’Ismael i l’Ian es van
proposar anar-hi per veure com era i que hi havia.
Tot començà a casa del Marc.
-Us heu assabentat? -va dir en Marc, mentre mirava la notícia en el mòbil.
-De què? -van dir alhora l’Ian i l’Ismael
-Ha sortit a les notícies, diuen que ha desaparegut un noi en aquell bosc on no hi va ningú -va respondre en Marc.
-I si hi anem? – va proposar l’Ian interessat per aquell misteriós bosc.
-Jo no estic molt segur d’anar allà, és una mica perillós -va dir l’Ismael
-A veure, si vosaltres voleu… L’únic que hauríem d’anar a comprar les coses necessàries per entrar.- va dir en Marc una mica confós.
Van anar tots tres junts a la botiga a comprar llanternes, menjar, aigua i les coses necessàries per poder sobreviure uns quants dies allà. Quan van tenir-ho tot van tornar a casa a preparar-se la motxilla i a descansar per al dia següent estar forts.
Van arribar i es van quedar bocabadats. Al Marc el van trucar els seus pares, però ell no els va agafar el mòbil perquè estava observant el bosc. Van entrar una mica insegurs i amb el cor accelerat. Es van ficar més endins, quan de sobte van veure una llum a la llunyania.
-Què és aquella llum del fons tan brillant? – va preguntar el Marc molt estranyat.
-Potser és el nen que es va perdre i té la llanterna encesa per si el veuen que el rescatin. – va comentar l’Ismael.
-Llavors anem cap allà – va dir l’Ian.
Van passar cinc minuts i encara no havien arribat però van sentir un soroll. Es van espantar quan de cop i volta va aparèixer un noi. Era el noi que es va perdre! Es deia Kendall, es va fer amic dels tres nois i van continuant anant cap a la llum misteriosa del fons. Quan van arribar, tots quatre es van estranyar. No era una llum, sinó una porta molt gran de la qual no es sabia on portava allò.
-I si l’obrim?- va dir el kendall
-No estic gaire segur -va dir en Marc
-Bé, ja que em arribat podem obrir-la – va dir l’Ian.
La van obrir i van entrar com a un món diferent com si es tractés d’un món màgic. Es van quedar un temps per investigar aquell món tan estrany.
Els pares dels tres nois es van desesperar pensant que aquests també s’havien perdut pel bosc, però un temps més tard van aparèixer els quatre nois, sans i salvis, impacientats per tornar a anar-hi per descobrir tot el planeta.
Marc Rivero Cerezo (categoria infantil)