M’han fet un regal! però deixa que m’expliqui. Sóc tafaner de mena i sobre tot molt curiós amb aquelles coses que realment m’interessen com per exemple el temps atmosfèric, però el que més m’agrada és l’astronomia, estrelles, planetes, constel•lacions, cometes… podria estar hores i hores entretingut amb aquests temes, però tornem al regal.
Va ser el meu aniversari i uns quants amics es van ajuntar per fer-me un regal amb més entitat que no pas si l’haguessin fet cadascú pel seu cantó. Ens vam trobar a la terrassa d’un bar per celebrar-ho, i allà mateix em van donar un sobre gran amb una postal on hi havia les firmes de tots i algun escrit d’aquells de llagrimeta, i en un paper dins de la postal hi havia una nota que deia “Val per un sopar per a dues persones a l’observatori Fabra amb visita guiada i observacions a traves del telescopi”.
El cor se’m va disparar, la veu em tremolava, podria mirar per el telescopi centenari, un dels més antics del món en actiu, quina passada!
Aquell regal va fer ressorgir el nen que tots duem a dins, i un ja no és de la primera volada, en vaig fer setanta que no son pocs.
Per poder gaudir del regal havia de triar dia i trucar, cada cop que hi pensava en tenia més ganes, tantes que a la meva dona li posava el cap com un timbal.
Només pensava en què podia ser millor, si buscar un dia que hi hagués lluna plena i així poder explorar-la amb el telescopi i mirar els cràters produïts per els impactes dels meteorits, que com que no hi ha atmosfera i molt poca gravetat no te cap escut protector de l’espai exterior, o per el contrari, esperar a que la lluna sigui nova i poder veure el color roig de Mart o les anelles de Saturn, no podia deixar de pensar-hi i no sabia quina opció triar. Finalment em vaig decidir a buscar un dia hi hagués lluna nova, i així intentar veure Saturn al detall.
Vam buscar un dia que coincidís més o menys amb lluna nova i reservar la activitat, i en arribar el dia vam pujar cap el Tibidabo ja que l’observatori està a la mateixa falda de la muntanya.
Quan vam arribar ens varen rebre amb una copa de cava mentre fèiem temps per sopar, vam menjar bé i amb unes vistes espectaculars de Barcelona mentre s’anava fent fosc.
En acabar el sopar, un reconegut astrònom ens va fer una interessant xerrada sobre forats negres que se’m va fer llarga, així com la visita guiada i el museu perquè jo el que volia era pujar a la sala del telescopi i començar a observar!
I per fi el gran moment!
Vam pujar a la planta superior de l’observatori, justament a l’observatori, on està la cúpula i el telescopi, una joia, una obra d’enginyeria de l’època, una meravella.
Allà dalt em vaig adonar que érem molts a mirar, que potser no tindríem tant temps per observar com m’havia fet a la idea.
L’astrònom que ens havia fet la xerrada sobre els forats negres era la que donava les instruccions de com mirar pel telescopi. Resulta que ells ja havien triat el que anàvem veure, concretament dos estels, el WASP-6 i el WASP-71 que estaven en una galàxia molt llunyana i només veuríem dos punts, i que si ho miràvem bé inclús veuríem el color de cadascuna, una més vermellosa i l’altra més blanca. També ens va dir que cadascú teníem entre deu i quinze segons per visualitzar els estels, doncs érem molts i no donava temps per més.
En fi, vaig veure dos punts blancs i mig borrosos, i amb una decepció absoluta, molt semblant a una derrota d’aquelles ridícules, de les que oloren a fracàs, vam tornar cap a casa sense dir-nos quasi bé res.
Aquesta és l’historia d’un regal que va generar una expectativa molt allunyada de la realitat, però que ha servit com a mínim per estar uns mesos mirant el món amb ulls de nen.
Esteve Cristià Gasull (categoria adults)