Vet aquí una vegada hi havia tres nens molt petits que tothom coneixia amb els noms d’en Patufet, en Patufit i en Patufut. Un dia la seva mare estava cuinant i es va adonar que li faltava sal.
En Patufet, en Patufit i en Patufut li van demanar a la mare anar a comprar. La mare no volia que hi anessin, perquè eren molt petits, però ells van començar a marranejar fins a aconseguir anar a comprar.
Com que eren molt petits i no volien que els trepitgessin van començar a cantar:
Patim, patam, patum.
Homes i dones del cap dret.
Patim, patam, patum.
No trepitgeu els germanets.
Els germans van arribar a la botiga d’en Josepet. El botiguer es va espantar molt, perquè només veia un bitllet que caminava sol. Llavors va sentir unes veus que deien:
Necessitem un bitlletet de sal!
En Josepet va preparar el paquet, el va deixar a terra i va veure com marxava sol. Els germans van tornar a casa cantant.
Llavors la mare va dir que havia de portar el dinar al pare. Els germans van tornar a plorar i van aconseguir marxar amb el cistell a l’hort.
Quan feia una mica que caminaven va començar a fer molt sol i van decidir amagar-se sota una síndria. Prop d’allà hi havia un hipopòtam, que tenia molta gana. L’hipopòtam va veure la síndria i se la va menjar, però també es va empassar els germans. En Patufut va aconseguir escapar. Els pares veient que no tornaven a casa i que tampoc havien arribat a l’hort, es van començar a preocupar. Així que van decidir començar-los a buscar, llavors va arribar en Patufut i els va explicar el que havia succeït. Van trobar l’hipopòtam i com que havia menjat la síndria bruta amb molts bacteris, li va agafar una forta diarrea. Així van sortir volant els dos germans i van tornar a estar tots junts.
Conte explicat, ja s’ha acabat.
Adriano Valentino Quispe Lay i Juliano Emanuel Arrué Pizarro (categoria infantil)