Era un dia radiant de primavera, i Barcelona es vestia de festa. Sant Jordi, el patró de Catalunya, havia arribat. Els carrers estaven plens de parades de llibres i roses, i l’olor de flors i tinta flotava a l’aire.
Jo, amb setze anys, em sentia emocionat. Havia decidit que aquest any li regalaria una rosa a la meva amiga Laia, que era la més guapa de la classe. Mentre passejava pel mercat de llibres, veia companys amb les seves parelles, somrient i escollint llibres.
De sobte, vaig veure una edició especial de “El principito” i vaig saber que era el regal perfecte per a ella. Amb la rosa vermella a la mà i el llibre sota el braç, em vaig preparar per confessar-li el que sentia.
Quan la vaig trobar, el cor em bategava a mil per hora. Li vaig donar la rosa i el llibre, i ella va somriure com si el món s’aturés. “Gràcies, és preciós!” va dir. En aquell moment, vaig saber que Sant Jordi no només era un dia de roses i llibres, sinó també un dia per a l’amor i l’amistat.
El sol es ponia, i la ciutat brillava com mai.
Pau Gomez (categoria juvenil)