Hi havia una vegada una jove anomenada Montse que vivia amb la seva madrastra a una gran casa a Llefià. La seva mare havia mort quan ella era ben petita i el seu pare va tornar a casar-se amb la Matilde. Malauradament, el pare de la Montse, després de casar-se, va defallir i aquesta va quedar sota la tutela de la Matilde. La Montse era una noia molt atractiva, prima i molt bufona. Per la seva banda, la Matilde tenia dues filles, la Dèbora i la Jèssica, d´edats semblants a la de la Montse, però malcarades, grasses i lletges. La Matilde va posar a la Montse a fer de minyona d´ella i de les seves filles.
I així que van arribar les Festes de Llefià, i en aquestes es feia un gran ball a la plaça Trafalgar, on l´hereu de Badalona triaria a la seva pubilla. Ràpidament la Dèbora i la Jèssica van començar a preparar la indumentària que durien per al ball. Tanmateix, la Montse tenia prohibit participar de la festa. Finalment, a la data assenyalada, les dues germanastres van sortir cap al ball i la Montse es va quedar a la porta de la casa amb els ulls plens de llàgrimes per no poder acompanyar-les. Paradoxalment, en aquell moment, passava per allà l´Àngela, una dona que coneixia a la Montse des que aquesta va néixer i, en veure-la plorant, li va preguntar què li passava: “És que voldria anar al ball de la festa però jo no puc anar… Perquè la meva madrastra no em deixa, diu que jo m´haig de quedar aquí, cuidant i vigilant la casa”.
– Com??? Què no pots anar??? Ara mateix aniràs!!! –li va respondre contundentment.
– Però si no tinc roba que posar-me…
– Ara anem a casa meva i et posaràs un vestit amb el que estaràs preciosa i aniràs al ball. A més, et posaràs una màscara per tal que ningú et reconegui i gaudiràs del ball com qualsevol altra noia.
– Oh! Àngela, moltíssimes gràcies, ets la meva fada madrina!!
– Això sí, Montse, m´has de fer cas en una cosa: Jo et donaré un telèfon mòbil que tinc i que estarà programat per a què a les dotze de la nit soni l´alarma. A aquesta hora has de tornar a casa teva perquè, si ho fas més tard, pot passar que tinguis problemes.
– Sí, sí, Àngela, no et preocupis, així ho faré.
Un cop la Montse va estar tota engalanada es va ficar el telèfon mòbil a la bosseta i es va dirigir al ball. Tot just la Montse va aparèixer al ball, l´hereu Jordi es va girar i es va fixar en ella i li va dir: “Em permets aquest ball?”. “I tant! És tot un plaer per a mi poder ballar amb tu” –li va respondre de forma sensual la Montse. Així va ser com van començar a ballar. I després d´aquell ball va succeir un altre i un altre i un altre… Fins que al final, l´hereu li va dir: “Vull que tu siguis la meva pubilla. M´has seduït i estic embriagat amb tu”. I, en aquell moment, va començar a sonar l´alarma del mòbil. La Montse va treure el telèfon de la bossa, el va apagar i, amb l’aparell a la mà, va començar a córrer seguida per l´hereu tot estranyat: Eren les dotze de la nit i havia de tornar ràpidament a casa seva. Tant de pressa va anar que el telèfon se li va caure al terra i, per no arribar tard, no es va aturar a recollir-lo. Va ser l´hereu qui el va aplegar.
L´endemà, en Jordi estava desanimat, desmoralitzat, desesperat i abatut: Estava enamorat d´una noia desconeguda de la que no coneixia ni tan sols el seu nom i de la que només li quedava el seu telèfon mòbil. Llavors va obrir l´agenda de l´aparell i el primer contacte que apareixia era “Àngela”. La va trucar: “Àngela? Soc en Jordi, l´hereu de Badalona. Resulta que l´altra nit vaig estar ballant amb la noia que duia aquest telèfon i el va perdre i necessitaria tornar a veure-la per parlar amb ella. Tu no sabràs qui pot ser aquella noia, oi?”
És la Montse, la trobaràs a En Jordi així ho va fer. I, en arribar a la casa, tot i que la Dèbora i la Jèssica es pensaven que l´hereu havia anat a visitar-les a elles, aquest va demanar per la Montse: “Aquest telèfon mòbil és teu. T´he buscat i, a la fi, t´he trobat. Estic enamorat de tu i vull que siguis la meva pubilla”. “Oh! –va exclamar, ben sorpresa, la Montse–. Tens raó, aquest és el telèfon que ahir vaig perdre al ball… Sí, a mi tu també m´has seduït i per suposat que vull ser teva”. I, davant la sorpresa de la Matilde, la Dèbora i la Jèssica, es van fondre en un apassionat petó d´enamorats. I conte comptat, conte explicat!
Cristina Steegmann Pascual (categoria adults)