Després de mitja vida llegint, en la qual han desfilat infinitat de llibres per les meves mans, vaig adonar-me que coneixia fil per randa, l’inici, nus i desenllaç de qualsevol obra que analitzava. Quan va començar aquesta fal•lera per la lectura? Ni me’n recordo, però mirant enrere, quan encara era un xitxarel•lo, em veig comprant llibres d’oferta a les botigues de la ciutat o a les fires dels pobles, on sempre hi havia venedors ambulants que tenien paradetes als mercadillos amb novel•les de segona mà i restes d’edicions a preus rebaixats. Amb el pas del temps la meva afició per la lectura va créixer i devorar un llibre rere un altre va convertir-se un costum. M’havia transformat en un lector empedreït, perquè m’agradava endinsar-me en la trama d’una obra, capbussar-me en l’argument fins a la traca final. En arribar als cinquanta llegint dia i nit, sense descans, fins al punt que no distingia entre la pròpia vida i els milers de històries fictícies, em vaig sentir aclaparat, perquè no trobava cap narració original capaç de posar-me la pell de gallina. Sempre havia existit un llibre d’algun autor amb el poder de sorprendre la meva innata curiositat. Però de llavors ençà no sabia a qui recórrer per revifar el meu deler de lectura captivadora.
Però vet aquí que un dia remenant per les golfes vaig descobrir una vella màquina d’escriure. Ho vaig considerar un senyal del destí. La vaig portar a l’estudi amb els prestatges abarrotats dels patracols acumulats durant lustres. Si no hi havia obres que em poguessin sadollar, no tenia cap altre remei que inventar les pròpies històries. La lectura havia posat al meu abast prou bagatge cultural, tot i saber que havia d’aguditzar les habilitats literàries. Passaria de lletraferit a escriptor aficionat. Cada full en blanc oferia múltiples possibilitats.
Fart de buscar llibres en va, en qualitat d’afamat setciències, ara seria l’autor dels propis relats. Finalment, després de gairebé una vida assaborint les obres que els altres havien escrit, em trobava en la tessitura de ser jo mateix qui plasmaria les idees sobre el paper, qui s’encarregaria de donar vida a uns personatges que només existien al meu cervell, però que viurien tota mena d’aventures. Deixar volar la imaginació per ordir històries que fessin les delícies del lector, suposaria tot un repte. Engrescat amb aquest objectiu, he ficat una pàgina al carro i m’afanyo a teclejar les primeres frases a fi de presentar el relat a algun concurs literari a veure si hi ha una miqueta de sort.
Ramon González Reverter (categoria adults)