Ens bastava una mirada perquè el cor prengués embranzida i les mans, humides, confessessin allò que encara callàvem. Solíem refugiar-nos en racons on el món exterior no podia penetrar. Parcs deserts de matinada, ponts amb olors de ferralla i habitacions amb les cortines sempre tancades. Si ens tocàvem, encara que fos un frec involuntari, el dolor es repartia, es feia més suportable.
A les hores més fosques de la nit, quan el dolor ja no cabia dins del cos, ens cridàvem fins a esquinçar-nos la veu. Però era com parlar a l’oblit: les paraules s’estavellaven contra les parets mudes de l’habitació. Cada mot era una ganivetada precisa, i les nafres, lluny de tancar-se, s’enfonsaven com arrels en carn viva.
Ens vam fer grans, però aquelles paraules que ens vam dir l’últim dia que ens vam veure, aquell 23 d’abril de 1996, restaven dins nostre com les cendres que resten després de la foguera de la revetlla de Sant Joan. Vam créixer com una rosa en un roser, amb aquelles cicatrius que ens recordaven les batalles lluitades, però amb aquella intensitat que ens recordava que encara restaven dies de patiment i lluita. Arribà un dia que vam florir, per fi. Però a mesura que anàvem florint i ens deslliuràvem de la closca que ens havia fet d’armadura durant tants anys, la distància s’anava fent més gran i preníem camins diferents. Vam sobreviure com vam poder i vam seguir buscant respostes on no n’hi havia.
Tornava a ser 23 d’abril, però aquell any l’aire duia un tremolor diferent. El sol de primavera m’acaronava les galtes amb mans tendres, i jo somreia, com qui retroba una promesa antiga. Era el dia que el cor esperava des de feia un any sencer. De sobte vaig notar que una mirada se’m clavava com una fletxa directa al cor. Altre cop era ella. I ens vam besar intensament. I ens vam abraçar. I en la seva mirada vaig veure el patiment que s’hi reflectia. I l’enyorava. I ella no podia articular ni una sola paraula. I de sobte li vaig regalar un llibre. Però ella no sabia llegir. Ara sé que, a cada pàgina que passa, és com una espasa contra la por.
Míriam Matheu Ribera (categoria adults)