Jan és un nen de set anys que viu feliç junt a la seva mare, Anna i els seus avis, tiets i cosins. Cada dia va a l’escola i gaudeix jugant a futbol a la plaça que hi ha aprop. Un dia, estant jugant, un altre nen li va dir:
– Jo, amb el meu pare, també jugo a futbol. I tu, Jan?
– Amb el meu pare, no; però sí que jugo amb el meu tiet.
Quan va arribar a casa, Jan li va preguntar a la seva mare que qui era el seu pare. Llavors, la seva mare va veure l´ocasió d´explicar-li per què ell, i altres molts nens, formaven famílies diferents de les anomenades normals i va començar a relatar-li, en forma de conte, la seva arribada al món i el per què de la seva família especial. I la seva mare va encetar a narrar així:
“Hi havia una vegada una jove que es deia Anna que vivia feliç: Havia estudiat, havia viatjat, havia gaudit però, amb el pas dels anys, tenia un desig a la seva vida. Després de pensar, es va adonar que el que més desitjava era ser mare i tenir un bebè perquè tenia molt amor per a donar-li. Però com que encara no havia trobat a la seva parella es va anar a consultar a la persona que més sabia: Al metge. I aquest li va dir que l´ajudaria a ser mare i tenir el seu bebè perquè ell coneixia una persona molt generosa que li regalaria la seva llavoreta per a què el bebè naixés. I així fou que li van posar a l´Anna la llavoreta del pare a la seva panxeta i el bebè va començar a créixer. Primer fou molt petitet, com una llentia diminuta. Després, una mica més gran, com un préssec. I un dia, quan ja era tan gran com un meló, el bebè va tocar a la panxeta de l´Anna: “Toc, toc” i va dir: “Mare, que vull sortir!”. I l´Anna se´n va anar corrent al metge qui li va obrir la seva panxeta i va néixer un bebè molt bonic al que la seva mare va anomenar-lo Jan. I, des de llavors, la mare Anna fou molt feliç amb el seu fillet Jan. I sempre va estar molt agraïda a la persona que havia fet possible que Jan naixés i que ambdós fossin molt feliços”.
Jan va escoltar amb atenció tota aquella historia sobre el seu naixement i va preguntar a la seva mare:
– Però, mare, això vol dir que tu i jo formem una família?
– Doncs clar, fill meu. És que hi ha molts tipus de famílies. T´explicaré –va continuar dient-li. Hi ha famílies en què hi ha un pare i una mare i els seus fills; hi ha d´altres en les que el pare i la mare viuen separats o estan divorciats i així tenen als seus fills; hi ha d´altres en què hi ha dues mares junt als seus nens; hi ha d´altres en què hi ha dos pares i els seus fills; hi ha d´altres en què hi ha una mare sola i el seu fill…
– Com la nostra!, va exclamar en Jan.
– Així és, molt bé, Jan. Hi ha altres famílies formades per només un pare i els seus fills, hi ha altres en les que les mares no han tingut als seus fills a la seva panxeta i, junt al seu pare o soles, han anat a buscar als seus fills a d´altres països i també hi ha alguns nens que el seu pare o la seva mare, o els dos, no estan perquè es van anar al cel i viuen amb els seus avis o amb alguna persona que se´ls estima molt.
– Totes aquestes són famílies?, va preguntar en Jan a la seva mare.
– Sí, amor meu; totes són famílies i totes són ideals. I saps per què?
– Perquè totes s´estimen molt i això és el més important. S´estimen tant com jo t´estimo a tu, li va dir l´Anna fent-li un gran petó.
I en Jan li va tornar la carícia amb una gran abraçada; se sentia feliç i content perquè ara ja sabia el que era una família i perquè havia descobert que existien molts tipus de famílies i que ell també en tenia una: La que estava formada por la seva mare i per ell.
Cristina Steegmann Pascual (categoria adults)