Per començar el meu nom és Marta i tinc 10 anys.
Avui m’he aixecat a les 10:00h del matí. Vaig prendre un cafè, que per cert, estava fastigós. Però he de fer veure que soc una noia madura i productiva, encara que no té res a veure. En fi, no m’enrotllo. Vaig sortir de casa i vaig agafar el cotxe cap a la casa de la meva infància. Vaig arribar i amb un sentiment sense nom, vaig obrir la porta. Estava guardant coses que no servien o que sí. D’una caixa a una altra. Serveix, no serveix, serveix, no serveix… I així succesivament. Fins que els meus ulls van veure el conill de peluix de quan era petita… Petita? Quan tenia 10 anys? Què? Totes aquestes paraules s’apoderaven de la meva ment. No tinc 10 anys… En tinc 20. Ha passat molt de temps. El sentiment que he descobert és la nostàlgia. Estava atrapada en el meu passat.
Sara Khtira Bennaser (categoria juvenil)