Hi havia una vegada, un monstre de color blau que es deia Larry. Era petitó i tenia por de gairebé tot. Un dia, va sortir de casa i va començar a ploure molt i es va mullar. Des d’aquell moment li tenia por a sortir de casa.
El seu amic, Nico, que també era un monstre, però de color vermell i molt més gran, estava preocupat per en Larry. Feia molt de temps que no el veia. Un dia es va decidir a anar a visitar-lo per veure si estava bé.
-Bon dia, amic!! -Va exclamar en Nico.
-Bon dia -va somriure en Larry.
-Què t’ha passat, Larry? Fa mesos que no ens veiem -va dir en Nico somrient.
-És que em va passar una cosa molt dolenta! Em vaig mullar i tinc por de mullar-me una altra vegada…
En Nico va estar hores intentant que en Larry sortís, però no hi havia manera. Van passar els mesos, però en Larry encara no tenia el coratge suficient per sortir.
No va ser fins una freda nit d’hivern que en Nico ja va tenir prou. Va anar a casa del seu amic i va trucar a la porta. En Larry va obrir la porta.
-Bona nit! -Va exclamar en Larry.
-Segueix-me -va dir en Nico directament, sense tornar la salutació.
-Em temo que no podré, amic meu; em fa por mullar-me de nou.
En Nico va obligar a en Larry a sortir per la força i en Larry va intentar escapar, però no va poder.
-Ei, obre els ulls -va dir en Nico quan ja es trobaven lluny de la casa d’en Larry.
En Larry va obrir a poc a poc els ulls i va veure el cel nocturn. Hi havia milers i milers d’estrelles. Va sentir com el vent li tocava a la cara i com els grills cantaven.
-És això tot el que m’he perdut?
En Nico va fer que sí amb el cap, però no va dir res. Es va quedar observant el cel amb el seu amic.
En Larry a la fi es va adonar de tot el que s’estava perdent per culpa de la por, i que un dia
plogui no significa que tots els dies hagi de ploure.
Daniela Molina (categoria juvenil)