Alguna vegada has tingut un desig? Però no un desig qualsevol, un desig de veritat, un desig quan gairebé és impossible de complir. Doncs la Sara sí que tenia un desig com aquests; ella volia ser una ballarina famosa, reconeguda per tot el món, però primer havia d’aprendre a ballar, cosa que no se li donava gaire bé, així que hauria de convèncer als seus pares perquè l’apuntessin a ballet.
Es va decidir per preguntar-ho als seus pares un dissabte, així no estarien estressats pel treball. Es va dirigir cap al menjador, on un deliciós esmorzar l’esperava i va dirigir la seva primera paraula del dia:
–Bon dia– Va dir la Sara badallant.
–Bon dia– Van respondre els seus pares.
–M’agradaria apuntarme a ballet…– Va dir amb una veu baixeta, ja que sabia que el seu pare volia apuntar-la a futbol des de l’any passat, quan tenia set anys.
–No t’agradaria apuntar-te a futbol? Va dir molt il·lusionat el pare– Em faria molt feliç veure a la meva filla jugar a un esport que jo jugava de petit, em tornaries a la meva infància.
–Val…– Va respondre una mica desil·lusionada.
A la Sara no li agradava expressar molt la seva opinió davant el seu pare, no el volia decebre i també volia que fos feliç. Els seus pares la van apuntar finalment a l’esport que volia el seu pare. Van passar unes setmanes des que la Sara es va apuntar a futbol i ja havia de jugar el seu primer partit. Com a mínim sabia que per marcar gol havia de xutar a la porteria de l’altre equip. Sembla ridícul, però per a ella era bastant, i encara més si només portava unes setmanes en l’equip.
Va començar el partit i el seu pare no la va veure, perquè estava a la banqueta. El seu pare va esbufegar, ja que sabia que si no la treien en aquell moment no la traurien més, perquè portava molt poc a l’equip. Es va equivocar, la van treure a jugar en els deu últims minuts del partit. El pare i la mare es van posar a aplaudir i a animar-la sense parar i la Sara es va posar vermella. En els deu minuts no va fer res, només destorbava, però el pare es va posar a plorar d’alegria.
En aquell moment no es va cumplir el gran desig de la Sara, però es va complir el desig del seu pare, que es va posar molt feliç. Això mateix va fer que la Sara s’adonés que tenia un deisg encara més important que ser ballarina: fer feliç al seu pare, i es va complir.
Lucía Valencia Puerta (categoria infantil)