Divendres en Maurici va caure. L’home acabava de sortir de la dutxa i s’estava posant els calçotets quan, de cop i volta, es va trobar estirat a terra. Va cridar a l’Aurora, la seva muller, però la pobra dona, amb vuitanta-tres anys i geperudeta, no el podia aixecar.
A primer cop d’ull, semblava que en Maurici no havia pres mal i que només s’havia ferit l’orgull, però en aquelles circumstàncies l’incident resultava preocupant, ja que era el mes de febrer i no tenien la calefacció encesa. Engegar els radiadors elèctrics resultava massa car i s’escalfaven amb una estufa de butà que tenien col·locada al menjador. Les pensions no donaven per tot.
L’Aurora va pensar a trucar a la filla, encara que sabia que només aconseguiria espantar-la. La nena s’havia casat amb un muntanyès feia un parell d’anys i vivien a la Vall d’Aran.
Demanar una ambulància li semblava exagerat i el seu home era massa orgullós. La veritat és que a tots dos els feia una mica de vergonya que els veiessin tan desvalguts. Va passar gairebé una hora. En Maurici encara jeia al terra de la cambra de bany i havia agafat fred perquè només duia els calçotets entortolligats al turmell i tenia la pell humida. Tot i que havia intentat incorporar-se, li mancava força i les cames li feien figa. La dona li havia posat una tovallola al damunt, però la situació s’estava tornant perillosa perquè el vell havia començat a queixar-se, tremolava i feia mala cara.
De sobte, va sonar el timbre. L’Aurora estava tan desesperada que va obrir sense miraments. La va sorprendre veure en Paco, el veí a qui sempre mirava amb desconfiança i saludava amb desgana. No li agradava gens la seva aparença i, per aquesta raó, estava convençuda que era una mala persona.
El noi havia sentit les lamentacions dels ancians des del seu pis i volia saber si estaven bé. L’Aurora li va explicar allò que els passava, i per primer cop a la vida, es va alegrar que les parets fossin de paper.
En Paco va ser molt amable i fins i tot va ajudar en Maurici a posar-se el pijama i ficar-se al llit. Es va quedar una estoneta parlant amb l’Aurora i la va tranquil·litzar. Ella li va donar un tros de pastís de formatge com a mostra d’agraïment i es va sentir avergonyida per haver sigut sempre tan antipàtica amb el jove.
L’endemà a l’escala, mentre l’Aurora intentava sortir il·lesa a un dels habituals interrogatoris de la xafardera del cinquè, va passar en Paco i li va picar l’ullet. Ella li va somriure i va pensar que val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.
Anna Abadía Abellà (categoria adults)