Despr\u00e9s de mitja vida llegint, en la qual han desfilat infinitat de llibres per les meves mans, vaig adonar-me que coneixia fil per randa, l\u2019inici, nus i desenlla\u00e7 de qualsevol obra que analitzava. Quan va comen\u00e7ar aquesta fal\u2022lera per la lectura? Ni me\u2019n recordo, per\u00f2 mirant enrere, quan encara era un xitxarel\u2022lo, em veig comprant llibres d\u2019oferta a les botigues de la ciutat o a les fires dels pobles, on sempre hi havia venedors ambulants que tenien paradetes als mercadillos amb novel\u2022les de segona m\u00e0 i restes d\u2019edicions a preus rebaixats. Amb el pas del temps la meva afici\u00f3 per la lectura va cr\u00e9ixer i devorar un llibre rere un altre va convertir-se un costum. M\u2019havia transformat en un lector empedre\u00eft, perqu\u00e8 m\u2019agradava endinsar-me en la trama d\u2019una obra, capbussar-me en l\u2019argument fins a la traca final. En arribar als cinquanta llegint dia i nit, sense descans, fins al punt que no distingia entre la pr\u00f2pia vida i els milers de hist\u00f2ries fict\u00edcies, em vaig sentir aclaparat, perqu\u00e8 no trobava cap narraci\u00f3 original capa\u00e7 de posar-me la pell de gallina. Sempre havia existit un llibre d\u2019algun autor amb el poder de sorprendre la meva innata curiositat. Per\u00f2 de llavors en\u00e7\u00e0 no sabia a qui rec\u00f3rrer per revifar el meu deler de lectura captivadora.
Per\u00f2 vet aqu\u00ed que un dia remenant per les golfes vaig descobrir una vella m\u00e0quina d\u2019escriure. Ho vaig considerar un senyal del dest\u00ed. La vaig portar a l\u2019estudi amb els prestatges abarrotats dels patracols acumulats durant lustres. Si no hi havia obres que em poguessin sadollar, no tenia cap altre remei que inventar les pr\u00f2pies hist\u00f2ries. La lectura havia posat al meu abast prou bagatge cultural, tot i saber que havia d\u2019aguditzar les habilitats liter\u00e0ries. Passaria de lletraferit a escriptor aficionat. Cada full en blanc oferia m\u00faltiples possibilitats.
Fart de buscar llibres en va, en qualitat d\u2019afamat setci\u00e8ncies, ara seria l\u2019autor dels propis relats. Finalment, despr\u00e9s de gaireb\u00e9 una vida assaborint les obres que els altres havien escrit, em trobava en la tessitura de ser jo mateix qui plasmaria les idees sobre el paper, qui s\u2019encarregaria de donar vida a uns personatges que nom\u00e9s existien al meu cervell, per\u00f2 que viurien tota mena d\u2019aventures. Deixar volar la imaginaci\u00f3 per ordir hist\u00f2ries que fessin les del\u00edcies del lector, suposaria tot un repte. Engrescat amb aquest objectiu, he ficat una p\u00e0gina al carro i m\u2019afanyo a teclejar les primeres frases a fi de presentar el relat a algun concurs literari a veure si hi ha una miqueta de sort.<\/p>\n\n\n\n
Ramon Gonz\u00e1lez Reverter (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Despr\u00e9s de mitja vida llegint, en la qual han desfilat infinitat de llibres per les meves mans, vaig adonar-me que coneixia fil per randa, l\u2019inici, nus i desenlla\u00e7 de qualsevol obra que analitzava. Quan va comen\u00e7ar aquesta fal\u2022lera per la lectura? Ni me\u2019n recordo, per\u00f2 mirant enrere, quan encara era un xitxarel\u2022lo, em veig comprant llibres d\u2019oferta a les botigues de la ciutat o a les fires dels pobles, on<\/p>\n