– Quin poble m\u00e9s bonic tenim a Girona. -va dir-li en Jordi a la seva dona.
– S\u00ed que es maco, tenim molta sort de viure aqu\u00ed.- va contestar la seva dona amb aquell somriure tendre.
Ella mirava al seu home amb els ulls i el cor plens d\u2019amor. Sabia que la inf\u00e0ncia d\u2019en Jordi no havia sigut gens f\u00e0cil amb uns pares que freq\u00fcentaven males companyies i uns avis que el van criar, amorosament, per sort, per\u00f2 aix\u00ed i tot, li faltava omplir un trosset del seu cor. Jordi tamb\u00e9 col\u00b7laborava de tant en tant en un menjador social, ell deia que la vida era hostil, per aix\u00f2 intentava donar una miqueta d\u2019amor encara que nom\u00e9s fos per una estona a aquells que m\u00e9s ho necessitaven, potser aix\u00ed, la seva vida podria ser m\u00e9s suportable.
– M\u2019agradaria formar una fam\u00edlia, ja saps, tenir un fill. Ser\u00edem molt feli\u00e7os, no et sembla b\u00e9?- va preguntar a en Jordi sense perdre la tendror del seu somriure.
– Ja som una fam\u00edlia i saps que aquest m\u00f3n no \u00e9s un lloc bonic per criar un nen.
Ella sabia que en Jordi seria un bon pare, que li donaria bons valors i que el cuidaria tan b\u00e9 com ho fa amb ella. Per m\u00e9s que intent\u00e9s fer-li comprendre que aquesta visi\u00f3 aterridora era una elecci\u00f3 i com a tal podia veure-ho de la manera contr\u00e0ria, ell es resistia a mirar-ho com ho feia ella.
Un any m\u00e9s tard, un vint-i-tres d\u2019abril, la seva dona li va donar la not\u00edcia de qu\u00e8 serien pares. Jordi no va articular paraula, la va mirar fredament i va marxar. Va estar hores caminant sense rumb pensant qu\u00e8 seria d\u2019aquell nen, com podria protegir-lo d\u2019aquest m\u00f3n que se li escapava de les mans. Va recorre carrers fins que es va perdre i va arribar a un carrer\u00f3 que no havia vist mai. S\u2019havia fet de nit i a la llunyania va veure una enorme ombra que el va espantar. Per un moment es qued\u00e0 aturat, sentia els peus clavats a terra mentre l\u2019ombra avan\u00e7ava cap a ell. No es podia moure, l\u2019ombra li feia venir la sensaci\u00f3 d\u2019haver estat aix\u00ed tota la vida. Cada cop estava m\u00e9s espantat i l\u2019ombra cada cop era m\u00e9s gran fins que va veure que era un drac verd enfurismat.
– Sempre he estat aqu\u00ed i mai marxar\u00e9- va dir el drac amb una veu que va fer tremolar a en Jordi.
Per fi, Jordi es va poder moure i va fugir, pel seu cap nom\u00e9s passava el pensament d\u2019amagar-se. El drac el seguia de molt a prop i en Jordi cada cop estava m\u00e9s cansat, tant que finalment va decidir girar-se i fer un pas. El drac no donava cr\u00e8dit a la valentia d\u2019en Jordi i cada cop que sentia menys por, el drac es feia m\u00e9s insignificant fins que va arribar a la seva mida. Jordi va fer un pas m\u00e9s i va desembeinar del seu cintur\u00f3 una espasa que abans no hi era i li va envestir amb ella.
– Aquest cop has guanyat, per\u00f2 tornar\u00e9- va sentenciar el drac abans de morir.
De la sang del drac va brotar una rosa vermella, Jordi la va agafar per recordar sempre que, un pas et fa m\u00e9s fort.
Quan va arribar casa seva, va trobar-se la dona amb els ulls envermellits. Va mirar per un segon la rosa.
– Tenies ra\u00f3, el m\u00f3n pot ser un bon lloc on viure.- li va dir mentre l\u2019abra\u00e7ava i a ella li va tornar als llavis aquell tendre somriure.<\/p>\n\n\n\n
Julia Alabarce P\u00e1ez (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
– Quin poble m\u00e9s bonic tenim a Girona. -va dir-li en Jordi a la seva dona.– S\u00ed que es maco, tenim molta sort de viure aqu\u00ed.- va contestar la seva dona amb aquell somriure tendre.Ella mirava al seu home amb els ulls i el cor plens d\u2019amor. Sabia que la inf\u00e0ncia d\u2019en Jordi no havia sigut gens f\u00e0cil amb uns pares que freq\u00fcentaven males companyies i uns avis que el<\/p>\n