Els pares fundadors havien arribat al clar del bosc fugint de la gran guerra. Ning\u00fa sabria dir quant temps feia d\u2019all\u00f2, per\u00f2 tothom coneixia la hist\u00f2ria. Els grans explicaven als joves que havien aconseguit escapar d\u2019un conflicte terrible a trav\u00e9s dels boscos. Despr\u00e9s d\u2019un llarg viatge havien trobat un indret on la remor de la batalla no arribava i varen decidir quedar-s\u2019hi. Mai no mirarien enrere perqu\u00e8 a l\u2019altra banda del bosc hi havia dolor. L\u2019enclavament on havien decidit romandre era f\u00e8rtil, i aix\u00ed sobrevisqueren. En termes generals, es podria dir que esdevingueren una comunitat feli\u00e7, tot i que no tothom ho era, degut principalment a les estrictes lleis que havien decidit donar-se. Perqu\u00e8 si m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquell territori hi havia la guerra, calia suprimir els lla\u00e7os amb l\u2019exterior cost\u00e9s el que cost\u00e9s. No van dubtar a fer servir el bosc que els envoltava com a frontera natural per protegir-se. Aix\u00ed doncs, la prohibici\u00f3 d\u2019endinsar-se boscam endins es va elevar a llei. Qui sap qu\u00e8 passaria si alg\u00fa aconsegu\u00eds travessar-lo un dia i parlar d\u2019aquella comunitat? Segurament, res de bo. Malgrat tot, sempre hi havia qui gosava emboscar-s\u2019hi, encetant un viatge del qual mai ning\u00fa havia tornat per explicar als altres el seu periple.<\/p>\n\n\n\n
El soroll de la branca que ella mateixa acabava de trepitjar la va sobresaltar. De sobte, totes i cadascuna de les supersticions de la comunitat envers el bosc li van caure a sobre com un pes mort. Restava imm\u00f2bil, astorada, maleint el seu desig de llibertat. Va t\u00e9mer que no se\u2019n sortiria, per\u00f2 tamb\u00e9 era conscient que tornar enrere l\u2019abocava a un c\u00e0stig segur per haver infringit la llei. Va decidir continuar i a mesura que ho feia, la foscor creixia com una enorme ombra frondosa i feresta. El silenci accentuava la solitud. Els sorolls de bestioles conegudes i desconegudes l\u2019esgarrifaven. La br\u00faixola que duia li marcava el nord, on creia que s\u2019havia de dirigir, per\u00f2 el temps passava i no aconseguia sortir d\u2019aquell atzucac. Un bon dia, per\u00f2, va oc\u00f3rrer quelcom que ho va canviar tot. S\u2019havia ajupit per beure l\u2019aigua d\u2019un rierol quan va sentir un lladruc al seu darrere. Quan es va girar, va veure un animalot salvatge que la va comen\u00e7ar a empaitar. Ella va arrencar a c\u00f3rrer i ho va fer amb tant d\u2019\u00edmpetu que passada una estona es va trobar en un paratge encara inexplorat i enlluernada per una claror austral. Primerament, es va cobrir els ulls amb les mans, per\u00f2 a poc a poc va aconseguir mirar entre els dits. Al fons, una inabordable superf\u00edcie d\u2019aigua es perdia en l\u2019horitz\u00f3. La bordadissa s\u2019havia aturat i el bosc havia quedat enrere.<\/p>\n\n\n\n
\u2014On soc? \u2014Li deman\u00e0 a un pag\u00e8s que acabava d\u2019apar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n
\u2014A Westhoek \u2014Li contest\u00e0 l\u2019home.<\/p>\n\n\n\n
\u2014I aix\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s? \u2014Li torn\u00e0 a preguntar assenyalant el mar.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019home se la va mirar incr\u00e8dul i li va contestar:<\/p>\n\n\n\n
\u2014El mar del Nord, noia. Qu\u00e8 vols que sigui?<\/p>\n\n\n\n
La jove li va agrair la resposta i el pag\u00e8s va girar cua sense ambages, abans que torn\u00e8s a abordar-lo amb m\u00e9s preguntes estranyes.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed doncs, all\u00f2 era el mar de qu\u00e8 tant havia sentit a parlar! Davant aquella bellesa, tot prenia sentit. Ara entenia per qu\u00e8 ning\u00fa havia tornat del bosc. Nom\u00e9s un foll tornaria a travessar-lo per viure en un lloc tan segur com limitat. Acabava de comprendre que la guerra havia acabat i all\u00f2 que abans els havia protegit ara els a\u00efllava. Potser s\u00ed que algun dia una \u00e0nima generosa desfaria el cam\u00ed a trav\u00e9s de la bosc\u00faria per dur a aquella gent la bona nova.<\/p>\n\n\n\n
Lourdes Rosell\u00f3 Oll\u00e9 (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els pares fundadors havien arribat al clar del bosc fugint de la gran guerra. Ning\u00fa sabria dir quant temps feia d\u2019all\u00f2, per\u00f2 tothom coneixia la hist\u00f2ria. Els grans explicaven als joves que havien aconseguit escapar d\u2019un conflicte terrible a trav\u00e9s dels boscos. Despr\u00e9s d\u2019un llarg viatge havien trobat un indret on la remor de la batalla no arribava i varen decidir quedar-s\u2019hi. Mai no mirarien enrere perqu\u00e8 a l\u2019altra banda<\/p>\n