Per comen\u00e7ar el meu nom \u00e9s Marta i tinc 10 anys.
Avui m’he aixecat a les 10:00h del mat\u00ed. Vaig prendre un caf\u00e8, que per cert, estava fastig\u00f3s. Per\u00f2 he de fer veure que soc una noia madura i productiva, encara que no t\u00e9 res a veure. En fi, no m’enrotllo. Vaig sortir de casa i vaig agafar el cotxe cap a la casa de la meva inf\u00e0ncia. Vaig arribar i amb un sentiment sense nom, vaig obrir la porta. Estava guardant coses que no servien o que s\u00ed. D’una caixa a una altra. Serveix, no serveix, serveix, no serveix… I aix\u00ed succesivament. Fins que els meus ulls van veure el conill de peluix de quan era petita… Petita? Quan tenia 10 anys? Qu\u00e8? Totes aquestes paraules s’apoderaven de la meva ment. No tinc 10 anys… En tinc 20. Ha passat molt de temps. El sentiment que he descobert \u00e9s la nost\u00e0lgia. Estava atrapada en el meu passat.<\/p>\n\n\n\n
Sara Khtira Bennaser (categoria juvenil)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Per comen\u00e7ar el meu nom \u00e9s Marta i tinc 10 anys.Avui m’he aixecat a les 10:00h del mat\u00ed. Vaig prendre un caf\u00e8, que per cert, estava fastig\u00f3s. Per\u00f2 he de fer veure que soc una noia madura i productiva, encara que no t\u00e9 res a veure. En fi, no m’enrotllo. Vaig sortir de casa i vaig agafar el cotxe cap a la casa de la meva inf\u00e0ncia. Vaig arribar i<\/p>\n