Hi havia una vegada una jove anomenada Montse que vivia amb la seva madrastra a una gran casa a Llefi\u00e0. La seva mare havia mort quan ella era ben petita i el seu pare va tornar a casar-se amb la Matilde. Malauradament, el pare de la Montse, despr\u00e9s de casar-se, va defallir i aquesta va quedar sota la tutela de la Matilde. La Montse era una noia molt atractiva, prima i molt bufona. Per la seva banda, la Matilde tenia dues filles, la D\u00e8bora i la J\u00e8ssica, d\u00b4edats semblants a la de la Montse, per\u00f2 malcarades, grasses i lletges. La Matilde va posar a la Montse a fer de minyona d\u00b4ella i de les seves filles.
I aix\u00ed que van arribar les Festes de Llefi\u00e0, i en aquestes es feia un gran ball a la pla\u00e7a Trafalgar, on l\u00b4hereu de Badalona triaria a la seva pubilla. R\u00e0pidament la D\u00e8bora i la J\u00e8ssica van comen\u00e7ar a preparar la indument\u00e0ria que durien per al ball. Tanmateix, la Montse tenia prohibit participar de la festa. Finalment, a la data assenyalada, les dues germanastres van sortir cap al ball i la Montse es va quedar a la porta de la casa amb els ulls plens de ll\u00e0grimes per no poder acompanyar-les. Paradoxalment, en aquell moment, passava per all\u00e0 l\u00b4\u00c0ngela, una dona que coneixia a la Montse des que aquesta va n\u00e9ixer i, en veure-la plorant, li va preguntar qu\u00e8 li passava: \u201c\u00c9s que voldria anar al ball de la festa per\u00f2 jo no puc anar… Perqu\u00e8 la meva madrastra no em deixa, diu que jo m\u00b4haig de quedar aqu\u00ed, cuidant i vigilant la casa\u201d.
– Com??? Qu\u00e8 no pots anar??? Ara mateix anir\u00e0s!!! \u2013li va respondre contundentment.
– Per\u00f2 si no tinc roba que posar-me…
– Ara anem a casa meva i et posar\u00e0s un vestit amb el que estar\u00e0s preciosa i anir\u00e0s al ball. A m\u00e9s, et posar\u00e0s una m\u00e0scara per tal que ning\u00fa et reconegui i gaudir\u00e0s del ball com qualsevol altra noia.
– Oh! \u00c0ngela, molt\u00edssimes gr\u00e0cies, ets la meva fada madrina!!
– Aix\u00f2 s\u00ed, Montse, m\u00b4has de fer cas en una cosa: Jo et donar\u00e9 un tel\u00e8fon m\u00f2bil que tinc i que estar\u00e0 programat per a qu\u00e8 a les dotze de la nit soni l\u00b4alarma. A aquesta hora has de tornar a casa teva perqu\u00e8, si ho fas m\u00e9s tard, pot passar que tinguis problemes.
– S\u00ed, s\u00ed, \u00c0ngela, no et preocupis, aix\u00ed ho far\u00e9.
Un cop la Montse va estar tota engalanada es va ficar el tel\u00e8fon m\u00f2bil a la bosseta i es va dirigir al ball. Tot just la Montse va apar\u00e8ixer al ball, l\u00b4hereu Jordi es va girar i es va fixar en ella i li va dir: \u201cEm permets aquest ball?\u201d. \u201cI tant! \u00c9s tot un plaer per a mi poder ballar amb tu\u201d \u2013li va respondre de forma sensual la Montse. Aix\u00ed va ser com van comen\u00e7ar a ballar. I despr\u00e9s d\u00b4aquell ball va succeir un altre i un altre i un altre… Fins que al final, l\u00b4hereu li va dir: \u201cVull que tu siguis la meva pubilla. M\u00b4has sedu\u00eft i estic embriagat amb tu\u201d. I, en aquell moment, va comen\u00e7ar a sonar l\u00b4alarma del m\u00f2bil. La Montse va treure el tel\u00e8fon de la bossa, el va apagar i, amb l\u2019aparell a la m\u00e0, va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer seguida per l\u00b4hereu tot estranyat: Eren les dotze de la nit i havia de tornar r\u00e0pidament a casa seva. Tant de pressa va anar que el tel\u00e8fon se li va caure al terra i, per no arribar tard, no es va aturar a recollir-lo. Va ser l\u00b4hereu qui el va aplegar.
L\u00b4endem\u00e0, en Jordi estava desanimat, desmoralitzat, desesperat i abatut: Estava enamorat d\u00b4una noia desconeguda de la que no coneixia ni tan sols el seu nom i de la que nom\u00e9s li quedava el seu tel\u00e8fon m\u00f2bil. Llavors va obrir l\u00b4agenda de l\u00b4aparell i el primer contacte que apareixia era \u201c\u00c0ngela\u201d. La va trucar: \u201c\u00c0ngela? Soc en Jordi, l\u00b4hereu de Badalona. Resulta que l\u00b4altra nit vaig estar ballant amb la noia que duia aquest tel\u00e8fon i el va perdre i necessitaria tornar a veure-la per parlar amb ella. Tu no sabr\u00e0s qui pot ser aquella noia, oi?\u201d
\u00c9s la Montse, la trobar\u00e0s a En Jordi aix\u00ed ho va fer. I, en arribar a la casa, tot i que la D\u00e8bora i la J\u00e8ssica es pensaven que l\u00b4hereu havia anat a visitar-les a elles, aquest va demanar per la Montse: \u201cAquest tel\u00e8fon m\u00f2bil \u00e9s teu. T\u00b4he buscat i, a la fi, t\u00b4he trobat. Estic enamorat de tu i vull que siguis la meva pubilla\u201d. \u201cOh! \u2013va exclamar, ben sorpresa, la Montse\u2013. Tens ra\u00f3, aquest \u00e9s el tel\u00e8fon que ahir vaig perdre al ball… S\u00ed, a mi tu tamb\u00e9 m\u00b4has sedu\u00eft i per suposat que vull ser teva\u201d. I, davant la sorpresa de la Matilde, la D\u00e8bora i la J\u00e8ssica, es van fondre en un apassionat pet\u00f3 d\u00b4enamorats. I conte comptat, conte explicat!<\/p>\n\n\n\n
Cristina Steegmann Pascual (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi havia una vegada una jove anomenada Montse que vivia amb la seva madrastra a una gran casa a Llefi\u00e0. La seva mare havia mort quan ella era ben petita i el seu pare va tornar a casar-se amb la Matilde. Malauradament, el pare de la Montse, despr\u00e9s de casar-se, va defallir i aquesta va quedar sota la tutela de la Matilde. La Montse era una noia molt atractiva, prima<\/p>\n