Jan \u00e9s un nen de set anys que viu feli\u00e7 junt a la seva mare, Anna i els seus avis, tiets i cosins. Cada dia va a l\u2019escola i gaudeix jugant a futbol a la pla\u00e7a que hi ha aprop. Un dia, estant jugant, un altre nen li va dir:
– Jo, amb el meu pare, tamb\u00e9 jugo a futbol. I tu, Jan?
– Amb el meu pare, no; per\u00f2 s\u00ed que jugo amb el meu tiet.
Quan va arribar a casa, Jan li va preguntar a la seva mare que qui era el seu pare. Llavors, la seva mare va veure l\u00b4ocasi\u00f3 d\u00b4explicar-li per qu\u00e8 ell, i altres molts nens, formaven fam\u00edlies diferents de les anomenades normals i va comen\u00e7ar a relatar-li, en forma de conte, la seva arribada al m\u00f3n i el per qu\u00e8 de la seva fam\u00edlia especial. I la seva mare va encetar a narrar aix\u00ed:
\u201cHi havia una vegada una jove que es deia Anna que vivia feli\u00e7: Havia estudiat, havia viatjat, havia gaudit per\u00f2, amb el pas dels anys, tenia un desig a la seva vida. Despr\u00e9s de pensar, es va adonar que el que m\u00e9s desitjava era ser mare i tenir un beb\u00e8 perqu\u00e8 tenia molt amor per a donar-li. Per\u00f2 com que encara no havia trobat a la seva parella es va anar a consultar a la persona que m\u00e9s sabia: Al metge. I aquest li va dir que l\u00b4ajudaria a ser mare i tenir el seu beb\u00e8 perqu\u00e8 ell coneixia una persona molt generosa que li regalaria la seva llavoreta per a qu\u00e8 el beb\u00e8 naix\u00e9s. I aix\u00ed fou que li van posar a l\u00b4Anna la llavoreta del pare a la seva panxeta i el beb\u00e8 va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer. Primer fou molt petitet, com una llentia diminuta. Despr\u00e9s, una mica m\u00e9s gran, com un pr\u00e9ssec. I un dia, quan ja era tan gran com un mel\u00f3, el beb\u00e8 va tocar a la panxeta de l\u00b4Anna: \u201cToc, toc\u201d i va dir: \u201cMare, que vull sortir!\u201d. I l\u00b4Anna se\u00b4n va anar corrent al metge qui li va obrir la seva panxeta i va n\u00e9ixer un beb\u00e8 molt bonic al que la seva mare va anomenar-lo Jan. I, des de llavors, la mare Anna fou molt feli\u00e7 amb el seu fillet Jan. I sempre va estar molt agra\u00efda a la persona que havia fet possible que Jan naix\u00e9s i que ambd\u00f3s fossin molt feli\u00e7os\u201d.
Jan va escoltar amb atenci\u00f3 tota aquella historia sobre el seu naixement i va preguntar a la seva mare:
– Per\u00f2, mare, aix\u00f2 vol dir que tu i jo formem una fam\u00edlia?
– Doncs clar, fill meu. \u00c9s que hi ha molts tipus de fam\u00edlies. T\u00b4explicar\u00e9 \u2013va continuar dient-li. Hi ha fam\u00edlies en qu\u00e8 hi ha un pare i una mare i els seus fills; hi ha d\u00b4altres en les que el pare i la mare viuen separats o estan divorciats i aix\u00ed tenen als seus fills; hi ha d\u00b4altres en qu\u00e8 hi ha dues mares junt als seus nens; hi ha d\u00b4altres en qu\u00e8 hi ha dos pares i els seus fills; hi ha d\u00b4altres en qu\u00e8 hi ha una mare sola i el seu fill…
– Com la nostra!, va exclamar en Jan.
– Aix\u00ed \u00e9s, molt b\u00e9, Jan. Hi ha altres fam\u00edlies formades per nom\u00e9s un pare i els seus fills, hi ha altres en les que les mares no han tingut als seus fills a la seva panxeta i, junt al seu pare o soles, han anat a buscar als seus fills a d\u00b4altres pa\u00efsos i tamb\u00e9 hi ha alguns nens que el seu pare o la seva mare, o els dos, no estan perqu\u00e8 es van anar al cel i viuen amb els seus avis o amb alguna persona que se\u00b4ls estima molt.
– Totes aquestes s\u00f3n fam\u00edlies?, va preguntar en Jan a la seva mare.
– S\u00ed, amor meu; totes s\u00f3n fam\u00edlies i totes s\u00f3n ideals. I saps per qu\u00e8?
– Perqu\u00e8 totes s\u00b4estimen molt i aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important. S\u00b4estimen tant com jo t\u00b4estimo a tu, li va dir l\u00b4Anna fent-li un gran pet\u00f3.
I en Jan li va tornar la car\u00edcia amb una gran abra\u00e7ada; se sentia feli\u00e7 i content perqu\u00e8 ara ja sabia el que era una fam\u00edlia i perqu\u00e8 havia descobert que existien molts tipus de fam\u00edlies i que ell tamb\u00e9 en tenia una: La que estava formada por la seva mare i per ell.<\/p>\n\n\n\n
Cristina Steegmann Pascual (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Jan \u00e9s un nen de set anys que viu feli\u00e7 junt a la seva mare, Anna i els seus avis, tiets i cosins. Cada dia va a l\u2019escola i gaudeix jugant a futbol a la pla\u00e7a que hi ha aprop. Un dia, estant jugant, un altre nen li va dir:– Jo, amb el meu pare, tamb\u00e9 jugo a futbol. I tu, Jan?– Amb el meu pare, no; per\u00f2 s\u00ed que<\/p>\n