Els ulls del meu avi, Manuel Muela Valdivieso, reflectien la terra roja de Ja\u00e9n, aquell paisatge de Navas de San Juan on va n\u00e9ixer un 7 de novembre de 1943. Duia als ulls la profunditat dels olivers infinits, el sol ardent que cou la pell i l\u2019aroma de la terra humida despr\u00e9s de la pluja. Per\u00f2 ell no era un home d\u2019arrels quietes, sin\u00f3 de somnis valents. Per amor i per futur, va deixar la seva Andalusia natal, va agafar la m\u00e0 de la meva \u00e0via, Maravillas, i junts van escriure una hist\u00f2ria de sacrifici i esperan\u00e7a.
Amb l\u2019empenta de qui no tem el cam\u00ed, van marxar a Val\u00e8ncia per buscar una vida millor, i un dia qualsevol, sense rumb clar, van pujar al primer tren que van trobar. No anaven sols: amb ells, les seves dues filles, la vida a les mans i el futur a la mirada. El dest\u00ed els va portar a Badalona, i all\u00e0 es van quedar, transformant aquells carrers desconeguts en la seva nova llar. Entre els mercats de la ciutat, entre el ciment i els pl\u00e0nols, va construir no nom\u00e9s edificis, sin\u00f3 un llegat. Amb orgull ens recordava que les seves mans van aixecar part de l\u2019Hospital de Can Ruti, i potser per aix\u00f2 sempre va voler que, quan arrib\u00e9s el seu \u00faltim viatge, el seu descans fos all\u00e0, a la muntanya, al costat de les cendres del seu estimat gos, Chester.
Les seves mans, gastades per\u00f2 fermes, havien cuidat oliveres com qui cuida un fill, havien apilat maons que sostenen vides, havien preparat mercat rere mercat perqu\u00e8 la seva fam\u00edlia pogu\u00e9s avan\u00e7ar.
El seu cabell, ric en rinxols, era com una melodia d\u2019abans, un record de joventut que mai es va desfer. El mateix cabell que, en la maduresa, sempre es pentinava amb cura, encara que nom\u00e9s fos per treure el cap per la finestra i observar el carrer. Ho feia com un acte solitari, gaireb\u00e9 un ritual, mentre el fum del seu cigarret es perdia lentament en l\u2019aire, com si el temps es dilu\u00eds amb cada bocanada. Potser no volia veure el m\u00f3n, sin\u00f3 simplement ser-hi, com aquell que, amb un gest petit i discret, reconeix la bellesa d\u2019un instant ef\u00edmer.
I despr\u00e9s hi havia aquella altra cosa, aquell petit misteri que mai vam acabar d\u2019entendre: deia, amb una seguretat gaireb\u00e9 solemne, que havia vist totes les pel\u00b7l\u00edcules de l\u2019Oest d\u2019aquelles que fan a la tele al migdia. Ning\u00fa sap quan, com ni per qu\u00e8, per\u00f2 ell ho afirmava com si cada duel al sol, cada galop entre el desert i el cel rogent form\u00e9s part del seu propi dest\u00ed.
El meu avi era un constructor de records, d\u2019amor, de valors que no s\u2019esborren. Avui ja no puc sentir la seva veu ni veure la seva ombra caminar per casa, per\u00f2 s\u00e9 que ell \u00e9s all\u00e0, entre les branques que ballen amb la brisa, entre les arrels fondes de cada olivera, entre el ferro d\u2019aquells edificis que va al\u00e7ar. I, sobretot, viu en mi, en cada Cari que ressona encara en el meu cor, com un eco etern que no es vol apagar.<\/p>\n\n\n\n
Myriam Fern\u00e1ndez Muela (categoria juvenil)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els ulls del meu avi, Manuel Muela Valdivieso, reflectien la terra roja de Ja\u00e9n, aquell paisatge de Navas de San Juan on va n\u00e9ixer un 7 de novembre de 1943. Duia als ulls la profunditat dels olivers infinits, el sol ardent que cou la pell i l\u2019aroma de la terra humida despr\u00e9s de la pluja. Per\u00f2 ell no era un home d\u2019arrels quietes, sin\u00f3 de somnis valents. Per amor i<\/p>\n