Fa tres o quatre mesos, la Montse era al garatge de casa seva, buscant alguna cosa en una caixa de cartr\u00f3, quan va trobar una carpeta blava antiga i empolsegada. Recordava vagament que l\u2019havia vist quan era jove i els seus pares encara vivien, per\u00f2 no recordava haver-s\u2019hi encantat mai, n\u2019estava conven\u00e7uda. Quan la va obrir sense saber qu\u00e8 en sortiria, i se la va mirar, va veure que no eren postals ni factures. Eren cartes, cartes d\u2019amor. Trenta. Escrupolosament ordenades cronol\u00f2gicament. Una per una, les va anar estenent sobre la taula del menjador i les va observar detingudament. Una lletra bonica, neta, polida i de tra\u00e7 segur. Sempre el mateix destinatari, el seu pare. El remitent, la mare. Les va olorar. Olor a antic, a vell. Tenia una amiga que perfumava les cartes d\u2019amor que enviava. Si la seva mare ho havia fet, no havia perdurat. Es va acostar les cartes al pit. Enyorava la mare.
L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed, les va anar obrint. Llegint-les, els seus pares eren vius, radiants d\u2019energia, presents, eterns, com si s\u2019haguessin perpetuat tot aquell temps. A l\u2019encap\u00e7alament, sempre Estimat Joan. Es va posar malenconiosa. Quan va reunir el valor necessari, es va asseure a la butaca de la saleta a con\u00e8ixer hist\u00f2ries d\u2019un passat lluny\u00e0, congelat en el temps.
Ara, en sabria els sentiments, d\u2019aquelles persones que havia estimat i que havien marxat massa aviat. La mare havia guardat les cartes, una tarda qualsevol, sense pensar que no les tornaria a mirar. La vida va canviar de direcci\u00f3 sense avisar. I les cartes es van quedar all\u00e0, quietes, esperant dins la carpeta, que es va omplir de pols. En quin moment alg\u00fa ja no tornava?
En aquestes cartes \u00e9s on comen\u00e7ava la seva hist\u00f2ria, un tros de vida intacte. Va comen\u00e7ar a llegir. Com m\u00e9s llegia, m\u00e9s li feia l\u2019efecte de veure com respiraven les persones que hi sortien, ara ja mortes. Tots els que s\u2019hi anomenaven eren fantasmes. Nom\u00e9s ella, que apareixia en una de les darreres cartes, vivia. Els ulls se li van omplir de ll\u00e0grimes. Li semblava entrar en un terreny privat. Per\u00f2 alguna cosa l\u2019empenyia a seguir. Recordava que quan d\u2019adolescent li va entrar la d\u00e8ria d’escriure\u2019s cartes amb amics o desconeguts que volien correspond\u00e8ncia, li deixava a la mare que les lleg\u00eds. \u00c9s clar que no eren \u00edntimes.
La Montse va recordar la hist\u00f2ria de la Joaquima, la mare, que havia comen\u00e7at en una estaci\u00f3 de tren, el seu pare era factor. La fam\u00edlia canviava sovint de localitat. La mare havia passat l\u2019adolesc\u00e8ncia al poblet on faria les amigues de per vida. I quan despr\u00e9s, la fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a la capital, ella tornaria cada cap de setmana al poble. Justament a la festa major d\u2019un any qualsevol, \u00e9s on va con\u00e8ixer al pare, en Joan, que vivia en una ciutat ve\u00efna. Aquell any de festeig \u00e9s el que havia quedat plasmat a les cartes. Nom\u00e9s la darrera, era posterior al naixement de la Montse, el seu primer estiu, quan la mare, des del poblet mariner, li va escriure al pare a la ciutat i li va explicar com li agradava el mar, a la nena.
Quan va mirar enrere, s\u2019adon\u00e0 que la seva mare era la persona m\u00e9s bonica i m\u00e9s perfecta del m\u00f3n. Trenta cartes molt iguals, dolces, ensucrades, sensibles, escrites per una noia senzilla, enamorada i que idealitzava la parella. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia trobat algun retret, cap a les sortides d\u2019ell, amb un amic poc recomanable, cap a la tardan\u00e7a en escriure-li, cap a la seva fredor. Va mirar-les, tota melangiosa. Es veia venir que no acabaria b\u00e9. En algun moment es va esfondrar tot.
Va tenir una mena de mon\u00f2leg interior. Com devien ser les cartes del pare?. Segur que amb un to ben diferent. Com li agradaria haver-les llegit! Per\u00f2 l\u2019\u00e0via materna, disgustada al cap d\u2019uns anys, se n\u2019havia desfet. Era una hist\u00f2ria incompleta. I si ella les redactava, a partir de la imatge que en guardava? Per\u00f2 seria just, inventar la meitat de la hist\u00f2ria? Podria intentar imaginar-se les seves respostes. O no.
Despr\u00e9s de donar-se uns dies, va decidir que les cartes de la mare farien fum, com havien fet les del pare. El passat era el passat, i per m\u00e9s temps que es pass\u00e9s amb aquelles cartes, no tornaria. Quan va passar per davant de la foto de l\u2019\u00e0via, li va semblar que li picava l\u2019ullet. Va sortir al carrer i va notar el sol c\u00e0lid de primavera, a la pell.<\/p>\n\n\n\n
MONTSERRAT PI MAS (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa tres o quatre mesos, la Montse era al garatge de casa seva, buscant alguna cosa en una caixa de cartr\u00f3, quan va trobar una carpeta blava antiga i empolsegada. Recordava vagament que l\u2019havia vist quan era jove i els seus pares encara vivien, per\u00f2 no recordava haver-s\u2019hi encantat mai, n\u2019estava conven\u00e7uda. Quan la va obrir sense saber qu\u00e8 en sortiria, i se la va mirar, va veure que no<\/p>\n