Ens bastava una mirada perqu\u00e8 el cor prengu\u00e9s embranzida i les mans, humides, confessessin all\u00f2 que encara call\u00e0vem. Sol\u00edem refugiar-nos en racons on el m\u00f3n exterior no podia penetrar. Parcs deserts de matinada, ponts amb olors de ferralla i habitacions amb les cortines sempre tancades. Si ens toc\u00e0vem, encara que fos un frec involuntari, el dolor es repartia, es feia m\u00e9s suportable.<\/p>\n\n\n\n
A les hores m\u00e9s fosques de la nit, quan el dolor ja no cabia dins del cos, ens crid\u00e0vem fins a esquin\u00e7ar-nos la veu. Per\u00f2 era com parlar a l\u2019oblit: les paraules s\u2019estavellaven contra les parets mudes de l\u2019habitaci\u00f3. Cada mot era una ganivetada precisa, i les nafres, lluny de tancar-se, s\u2019enfonsaven com arrels en carn viva.<\/p>\n\n\n\n
Ens vam fer grans, per\u00f2 aquelles paraules que ens vam dir l\u2019\u00faltim dia que ens vam veure, aquell 23 d\u2019abril de 1996, restaven dins nostre com les cendres que resten despr\u00e9s de la foguera de la revetlla de Sant Joan. Vam cr\u00e9ixer com una rosa en un roser, amb aquelles cicatrius que ens recordaven les batalles lluitades, per\u00f2 amb aquella intensitat que ens recordava que encara restaven dies de patiment i lluita. Arrib\u00e0 un dia que vam florir, per fi. Per\u00f2 a mesura que an\u00e0vem florint i ens deslliur\u00e0vem de la closca que ens havia fet d\u2019armadura durant tants anys, la dist\u00e0ncia s\u2019anava fent m\u00e9s gran i pren\u00edem camins diferents. Vam sobreviure com vam poder i vam seguir buscant respostes on no n\u2019hi havia.<\/p>\n\n\n\n
Tornava a ser 23 d\u2019abril, per\u00f2 aquell any l\u2019aire duia un tremolor diferent. El sol de primavera m\u2019acaronava les galtes amb mans tendres, i jo somreia, com qui retroba una promesa antiga. Era el dia que el cor esperava des de feia un any sencer. De sobte vaig notar que una mirada se\u2019m clavava com una fletxa directa al cor. Altre cop era ella. I ens vam besar intensament. I ens vam abra\u00e7ar. I en la seva mirada vaig veure el patiment que s\u2019hi reflectia. I l\u2019enyorava. I ella no podia articular ni una sola paraula. I de sobte li vaig regalar un llibre. Per\u00f2 ella no sabia llegir. Ara s\u00e9 que, a cada p\u00e0gina que passa, \u00e9s com una espasa contra la por.<\/p>\n\n\n\n
M\u00edriam Matheu Ribera (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ens bastava una mirada perqu\u00e8 el cor prengu\u00e9s embranzida i les mans, humides, confessessin all\u00f2 que encara call\u00e0vem. Sol\u00edem refugiar-nos en racons on el m\u00f3n exterior no podia penetrar. Parcs deserts de matinada, ponts amb olors de ferralla i habitacions amb les cortines sempre tancades. Si ens toc\u00e0vem, encara que fos un frec involuntari, el dolor es repartia, es feia m\u00e9s suportable. A les hores m\u00e9s fosques de la nit,<\/p>\n