Els rellotges de l’\u00e0via no donaven l’hora<\/p>\n\n\n\n
A casa de la meva \u00e0via, els rellotges no donaven l’hora. Tic-tac, tic-tac, per\u00f2 res. Les manetes giraven quan volien, es detenien sense motiu, i a vegades \u2014les m\u00e9s inquietants\u2014 retrocedien a poc a poc, com penedint-se d’avan\u00e7ar.<\/p>\n\n\n\n
\u2014S\u00f3n capritxosos \u2014deia ella, i encongia les espatlles com qui parla del vent.<\/p>\n\n\n\n
Tenia rellotges pertot arreu. De p\u00e8ndol, de polsera, de cuina, de butxaca, fins a un dins d’una tassa trencada. Penjaven de les parets com si fossin quadres o retrats de fam\u00edlia. Alguns estaven parats a un quart de quatre, uns altres a les vuit en punt. N\u2019hi havia un, petit i oxidat, que nom\u00e9s marcava les dotze. Sempre. Com si esper\u00e9s a alg\u00fa que mai anava a arribar.<\/p>\n\n\n\n
Jo passava hores enfront d’ells, intentant entendre qu\u00e8 significaven. Perqu\u00e8 alguna cosa significaven. No eren aqu\u00ed per decoraci\u00f3, ni per nost\u00e0lgia. La meva \u00e0via els mirava de re\u00fcll, amb respecte. Com si sab\u00e9s que deien coses que no sab\u00edem llegir.<\/p>\n\n\n\n
\u2014I si un d’ells encerta? \u2014li vaig preguntar una tarda, mentre ella teixia en la seva butaca blava, aquest que feia olor de c\u00e0mfora i a llorer sec.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Encertar qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n
\u2014L’hora. El moment.<\/p>\n\n\n\n
Ella va somriure.<\/p>\n\n\n\n
\u2014I qu\u00e8 passa si ho encerta? Est\u00e0s llest perqu\u00e8 arribi?<\/p>\n\n\n\n
No vaig saber qu\u00e8 dir. Perqu\u00e8 clar, un creu que vol saber l’hora exacta de les coses. La d’una crida, una abra\u00e7ada, una mort. Per\u00f2 quan el rellotge es det\u00e9 en un punt i es queda aqu\u00ed, alguna cosa en el cos tremola.<\/p>\n\n\n\n
A vegades crec que els rellotges de l’\u00e0via guardaven moments atrapats. Que cadascun era una esp\u00e8cie de g\u00e0bia, i dins vivia alguna cosa que no volia anar-se\u2019n. El del passad\u00eds, per exemple, feia olor de sopa calenta i a mans tremoloses. El del bany, a un plor breu i contingut. El de l’armari de rebost tenia una esquerda en el cristall, i sempre que el mirava sentia fred.<\/p>\n\n\n\n
Va haver-hi un que em va fer por de veritat. Estava en la seva tauleta de nit. Una esfera blanca, llisa, sense n\u00fameros. Nom\u00e9s les agulles, girant a poc a poc com a peixos cecs. Quan ho tocaves, s’escoltava alguna cosa. No era un tic-tac. Era com un sospir atrapat.<\/p>\n\n\n\n
Una vegada, ja gaireb\u00e9 adormida, la vaig sentir parlar-li:<\/p>\n\n\n\n
\u2014No, encara no. Espera una mica m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
No vaig preguntar res l’endem\u00e0. Mai es pregunten unes certes coses a les \u00e0vies. S’accepten. Es carreguen com es carreguen les mantes velles: encara que pesin, abriguen.<\/p>\n\n\n\n
El dia que va morir, tots els rellotges es van detenir. Un darrere l’altre. Com si alg\u00fa hagu\u00e9s abaixat el tel\u00f3 d’una obra que ning\u00fa comprenia del tot. Nom\u00e9s el de la tauleta va continuar girant, per\u00f2 al rev\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
La casa va quedar en silenci. Un silenci dens, fet d’abs\u00e8ncies. Em va costar setmanes atrevir-me a tocar els rellotges. Em feia por que algun parl\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
I, tot i aix\u00ed, un dia em vaig asseure enfront del m\u00e9s antic. Vaig obrir la tapa. Dins, en lloc d’engranatges, vaig trobar una nota escrita amb la seva lletra: “El temps no \u00e9s el que cre\u00efs. No corre, no se\u2019n va. Es queda on fan mal les coses.”<\/p>\n\n\n\n
Des de llavors, porto un rellotge seu en la butxaca. No dona l’hora. No falta al seu costum. Per\u00f2 quan ho trec i ho estrenyo fort, sento que alg\u00fa m’observa amb tendresa des d’un rac\u00f3 que no est\u00e0 enlloc.<\/p>\n\n\n\n
I hi ha dies \u2014molt pocs, per\u00f2 n’hi ha\u2014 en els que juro que les agulles es mouen al comp\u00e0s de la meva mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n
Evelyn Megias Carrasco (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els rellotges de l’\u00e0via no donaven l’hora A casa de la meva \u00e0via, els rellotges no donaven l’hora. Tic-tac, tic-tac, per\u00f2 res. Les manetes giraven quan volien, es detenien sense motiu, i a vegades \u2014les m\u00e9s inquietants\u2014 retrocedien a poc a poc, com penedint-se d’avan\u00e7ar. \u2014S\u00f3n capritxosos \u2014deia ella, i encongia les espatlles com qui parla del vent. Tenia rellotges pertot arreu. De p\u00e8ndol, de polsera, de cuina, de butxaca,<\/p>\n