En un poblet entre muntanyes, la nit de Sant Joan era la m\u00e9s xula de totes. Els carrers tenien llums de colors, hi havia m\u00fasica i tothom reia i ballava. Per\u00f2 aquell any, alguns deien que al llac hi sortia una extranya llum blava que es movia sola.
Uns avis explicaven que era una bruixa de fa molts anys, per\u00f2 jo no m\u2019ho creia.<\/p>\n\n\n\n
Jo, l\u2019Eloi, tinc tretze anys i m\u2019agrada descobrir coses. M\u2019encanta resoldre misteris i, sobretot, demostrar que les hist\u00f2ries de por s\u00f3n nom\u00e9s aix\u00f2: hist\u00f2ries. Per aix\u00f2, aquella nit, mentre els grans estaven a la festa, vaig decidir anar tot sol fins al llac per veure si la llum era real o nom\u00e9s una invenci\u00f3 dels vells del poble.<\/p>\n\n\n\n
El cam\u00ed era fosc, nom\u00e9s es veia la lluna brillant al cel. Els grills cantaven i el vent movia les fulles dels arbres, fent un soroll una mica inquietant. Per\u00f2 jo no tenia por. Quan vaig arribar al llac, l\u2019aigua estava completament quieta, com un mirall. Vaig esperar uns minuts, mirant fixament el reflex de la lluna, i de cop i volta, ho vaig veure.<\/p>\n\n\n\n
Del mig de l\u2019aigua va sortir una resplandor blava, suau, ballant com si fos una petita flama flotant. Al principi vaig pensar que era un reflex, per\u00f2 de seguida em vaig adonar que no. Es movia sola, com si tingu\u00e9s vida.<\/p>\n\n\n\n
Vaig mirar a banda i banda, per\u00f2 estava sol. Em vaig acostar a la vora amb el cor bategant fort. La llum es va apropar lentament i, de sobte, vaig sentir una veu suau:<\/p>\n\n\n\n
\u2014No tinguis por. Aquest poble t\u00e9 un secret. Vigila\u2019l b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n
Vaig obrir molt els ulls. Qui parlava? La veu semblava sortir de la mateixa llum. Vaig voler contestar, per\u00f2 abans que pogu\u00e9s dir res, la llum va comen\u00e7ar a enfilar-se cap al cel i es va fondre en la foscor.<\/p>\n\n\n\n
Vaig quedar-me all\u00e0 quiet, amb la pell de gallina. Ho havia somiat? No, ho havia vist de veritat. Vaig c\u00f3rrer cap al poble i ho vaig explicar a tothom, per\u00f2 ning\u00fa em va creure. Els grans van riure i els meus amics deien que era un somni.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 jo ho s\u00e9. Ho havia vist de veritat. I des d\u2019aquell dia, cada revetlla de Sant Joan, vaig al llac a veure si la llum torna. S\u00e9 que algun dia em tornar\u00e0 a parlar. I aquesta vegada, no deixar\u00e9 que marxi sense dir-me la veritat.<\/p>\n\n\n\n
Alexis Osman Flores Orosco (categoria infantil)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En un poblet entre muntanyes, la nit de Sant Joan era la m\u00e9s xula de totes. Els carrers tenien llums de colors, hi havia m\u00fasica i tothom reia i ballava. Per\u00f2 aquell any, alguns deien que al llac hi sortia una extranya llum blava que es movia sola.Uns avis explicaven que era una bruixa de fa molts anys, per\u00f2 jo no m\u2019ho creia. Jo, l\u2019Eloi, tinc tretze anys i m\u2019agrada<\/p>\n