Alguna vegada has tingut un desig? Per\u00f2 no un desig qualsevol, un desig de veritat, un desig quan gaireb\u00e9 \u00e9s impossible de complir. Doncs la Sara s\u00ed que tenia un desig com aquests; ella volia ser una ballarina famosa, reconeguda per tot el m\u00f3n, per\u00f2 primer havia d\u2019aprendre a ballar, cosa que no se li donava gaire b\u00e9, aix\u00ed que hauria de conv\u00e8ncer als seus pares perqu\u00e8 l\u2019apuntessin a ballet.<\/p>\n\n\n\n
Es va decidir per preguntar-ho als seus pares un dissabte, aix\u00ed no estarien estressats pel treball. Es va dirigir cap al menjador, on un delici\u00f3s esmorzar l\u2019esperava i va dirigir la seva primera paraula del dia:
\u2013Bon dia\u2013 Va dir la Sara badallant.
\u2013Bon dia\u2013 Van respondre els seus pares.
\u2013M\u2019agradaria apuntarme a ballet\u2026\u2013 Va dir amb una veu baixeta, ja que sabia que el seu pare volia apuntar-la a futbol des de l\u2019any passat, quan tenia set anys.
\u2013No t\u2019agradaria apuntar-te a futbol? Va dir molt il\u00b7lusionat el pare\u2013 Em faria molt feli\u00e7 veure a la meva filla jugar a un esport que jo jugava de petit, em tornaries a la meva inf\u00e0ncia.
\u2013Val\u2026\u2013 Va respondre una mica desil\u00b7lusionada.
A la Sara no li agradava expressar molt la seva opini\u00f3 davant el seu pare, no el volia decebre i tamb\u00e9 volia que fos feli\u00e7. Els seus pares la van apuntar finalment a l\u2019esport que volia el seu pare. Van passar unes setmanes des que la Sara es va apuntar a futbol i ja havia de jugar el seu primer partit. Com a m\u00ednim sabia que per marcar gol havia de xutar a la porteria de l\u2019altre equip. Sembla rid\u00edcul, per\u00f2 per a ella era bastant, i encara m\u00e9s si nom\u00e9s portava unes setmanes en l\u2019equip.<\/p>\n\n\n\n
Va comen\u00e7ar el partit i el seu pare no la va veure, perqu\u00e8 estava a la banqueta. El seu pare va esbufegar, ja que sabia que si no la treien en aquell moment no la traurien m\u00e9s, perqu\u00e8 portava molt poc a l\u2019equip. Es va equivocar, la van treure a jugar en els deu \u00faltims minuts del partit. El pare i la mare es van posar a aplaudir i a animar-la sense parar i la Sara es va posar vermella. En els deu minuts no va fer res, nom\u00e9s destorbava, per\u00f2 el pare es va posar a plorar d\u2019alegria.<\/p>\n\n\n\n
En aquell moment no es va cumplir el gran desig de la Sara, per\u00f2 es va complir el desig del seu pare, que es va posar molt feli\u00e7. Aix\u00f2 mateix va fer que la Sara s\u2019adon\u00e9s que tenia un deisg encara m\u00e9s important que ser ballarina: fer feli\u00e7 al seu pare, i es va complir.<\/p>\n\n\n\n
Luc\u00eda Valencia Puerta (categoria infantil)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Alguna vegada has tingut un desig? Per\u00f2 no un desig qualsevol, un desig de veritat, un desig quan gaireb\u00e9 \u00e9s impossible de complir. Doncs la Sara s\u00ed que tenia un desig com aquests; ella volia ser una ballarina famosa, reconeguda per tot el m\u00f3n, per\u00f2 primer havia d\u2019aprendre a ballar, cosa que no se li donava gaire b\u00e9, aix\u00ed que hauria de conv\u00e8ncer als seus pares perqu\u00e8 l\u2019apuntessin a ballet.<\/p>\n