El dit aferrat al gallet li tremola d\u2019\u00e0nsia. Ajusta el visor i localitza l\u2019objectiu, que soc jo. L\u2019enc\u00e0rrec, que ha rebut per correu, \u00e9s breu, per\u00f2 prec\u00eds: un \u00fanic tret i llestos, feina feta, sense agonies ni esperances de seguir respirant.<\/p>\n\n\n\n
Tres segons separen el tret del filet de sang que llisca front avall i acompanya el cop de cap mortal que em treu del tot la vida.<\/p>\n\n\n\n
– Que f\u00e0cil!- pensa el franctirador, mentre somriu cofoi i amb certa galanteria. Se sent segur i no li costa gens admetre que no pateix ni vergonya ni remordiment. Matar per matar, tant se val l\u2019animal, sigui un conill, un senglar, una perdiu o una persona.<\/p>\n\n\n\n
Mentre s\u2019espolsa els pantalons, mira l\u2019horitz\u00f3 i s\u2019adona que feia molt de temps que no se sentia tan lliure. Inspira, tanca els ulls i deixa anar l\u2019aire de cop. S\u2019ajusta el cintur\u00f3, es moca, es grata els pebrots amb satisfacci\u00f3 i es recolza a la creu que corona el tur\u00f3 mentre desmunta el fusell i, amb delicadesa, l\u2019encaixa dins l\u2019estoig. Es permet dos minuts de descans, est\u00e0 baldat, cinc comandes en tres dies, quina barbaritat!
Avui el sicari dormir\u00e0 pla i, d\u2019aix\u00f2, ning\u00fa no en dubta.<\/p>\n\n\n\n
Mentre el sol de mitja tarda m\u2019escalfa les mans i el rostre, la brisa c\u00e0lida em vesteix la pell salada de foscor i de tu. Ballo descal\u00e7a al ritme que marca la guitarra flamenca i el meu cos parla de la terra on he viscut.<\/p>\n\n\n\n
Els tres segons, l\u2019impacte i el buit. Terra a la terra, torno a tu.<\/p>\n\n\n\n
-Des d\u2019aqu\u00ed dalt, no pots veure tot el que veig ara!- murmuro, des d\u2019un cor que no batega, molt baixet, a cau d’orella, al botx\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019escorp\u00ed<\/p>\n\n\n\n
Esperan\u00e7a Servat Ballester (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El dit aferrat al gallet li tremola d\u2019\u00e0nsia. Ajusta el visor i localitza l\u2019objectiu, que soc jo. L\u2019enc\u00e0rrec, que ha rebut per correu, \u00e9s breu, per\u00f2 prec\u00eds: un \u00fanic tret i llestos, feina feta, sense agonies ni esperances de seguir respirant. Tres segons separen el tret del filet de sang que llisca front avall i acompanya el cop de cap mortal que em treu del tot la vida. – Que<\/p>\n