En creuar entre fileres de barriques que dormien en la penombra, l’Anna va sospirar profundament i la seva \u00e0nima es va impregnar d’una aroma embriagadora, una mescla de roure envellit, terra humida i la lleu dol\u00e7or del most convertit en n\u00e8ctar. M\u00e9s enll\u00e0 de les barriques m\u00e9s antigues, gaireb\u00e9 ocult a simple vista, es trobava un prestatge refor\u00e7at amb claus rovellats. Entre les seves ampolles polsoses, destaca una ampolla per la seva pres\u00e8ncia silenciosa. Entre l’aroma profunda i embriagadora d’una simfonia de fruites madures, terra, fusta antiga i un lleu mat\u00eds especiat que evocava un ress\u00f2 de temps llunyans, aviat va saber que aquella ampolla era el motiu pel qual havien descendit al cor de la cava. Va girar el cap i la seva mirada es va creuar amb la de l’anciana que, sumida en ombres, sostenia una copa en cada m\u00e0. No eren copes corrents. El cristall era fi, eteri, treballat amb filigranes a penes visibles sota la somorta llum de la cava. Aquella va prendre l’ampolla del prestatge. Els seus moviments eren meticulosos, cerimonials, com si estigu\u00e9s conjurant un encanteri per a despertar de la seva letargia a una criatura llegend\u00e0ria i implacable. Va vessar una part del contingut de l’ampolla en cadascuna de les copes. El l\u00edquid tenia un color porpra intens, amb reflexos daurats que semblaven dansar a l’interior atrapant l’escassa llum de l’estada en centelles fugaces. El vi va caure amb un murmuri dens cobrint el fons de cristall amb la seva ombra vermellosa.
\u2014El vi \u00e9s el mateix \u2014va murmurar l’anciana\u2014, per\u00f2 el seu dest\u00ed \u00e9s distint .\u2014En aquesta \u2014afegeix aixecant la copa de la dreta\u2014 hi ha la llibertat que tant anheles. Si en Bernard beu d’ella, la seva vida s’apagar\u00e0 sense dolor. I quan ell marxi, el m\u00f3n continuar\u00e0 girant, sense ell, sense preguntes. Ning\u00fa sospitar\u00e0.
Ana sent que el seu cor batega amb viol\u00e8ncia. \u2014I l’altra?
\u2014Si beus d’aquesta, oblidar\u00e0s. Per\u00f2 no a en Bernard, no a ell. Oblidar\u00e0s a l’home que t’ha fet desitjar un altre dest\u00ed. El seu rostre, la seva veu, els seus petons, les seves car\u00edcies… Tot s’esvair\u00e0 com un somni en despertar. No hi haur\u00e0 m\u00e9s amor, ni culpa, ni dolor.
L\u2019Anna mir\u00e0 les copes. Eren id\u00e8ntiques, per\u00f2 una estava destinada a ser beguda pel Bernard. L’altra, per ella mateixa. Nom\u00e9s una significava l’oblit. Nom\u00e9s una significava la mort. La imatge del seu marit es va projectar per sorpresa en la seva ment amb l’expressi\u00f3 enquistada d’ira, duresa i menyspreu, contreta i desfigurada per l’enuig m\u00e9s viu; va sentir les seves pupil\u00b7les espurnejants, els seus llavis atape\u00efts i el seu puny enlaire, l’odi que sentia va prendre les regnes de la situaci\u00f3 i per un instant va tenir la convicci\u00f3 que podia i havia de fer-ho. Va sospirar. No podia fer-ho. No podia ser ella qui segell\u00e9s el dest\u00ed del seu marit, qui carregu\u00e9s amb l’ombra irreversible de la seva abs\u00e8ncia. La mort no era nom\u00e9s un acte; era una ombra que es pegaria a la seva pell i la perseguiria tots els dies de la seva vida. L’Anna va estr\u00e8nyer el cristall entre els seus dits. L’oblit era l’\u00fanica sortida. Despr\u00e9s no quedaria en el seu interior m\u00e9s que un buit sense nom; per\u00f2 havia d’oblidar-lo, no tenia una altra opci\u00f3, havia d’allunyar-se d’ell. Si no ho feia, i el seu marit descobria que l’havia enganyat, no tindria compassi\u00f3.
L\u2019Anna es va acostar la copa als llavis. I llavors, va triar. Va beure el vi en un sol glop sentint el seu foc cremar-li la boca. El vi va descendir per la seva gola expandint-se en el seu pit com un foc lent, arrossegant els \u00faltims vestigis del que alguna vegada la va fer sentir que estava viva. El seu front es va arrufar en un intent de recordar qu\u00e8 acabava d’oblidar, per\u00f2 no va poder. No podia respirar. Obre la finestra. L’aire fred de la nit li colpeja el rostre, per\u00f2 no aconsegueix dissipar la sensaci\u00f3 de buit que s’ha clavat en el seu pit en forma d’abisme insondable. Va pensar que trobaria en l’ombra de l’oblit la frescor d’un b\u00e0lsam que alleug\u00e9s la ferida oberta, mes l’oblit es una daga que, en arrencar un tros del ser, permet niuar el ress\u00f2 d’un buit m\u00e9s profund, m\u00e9s fosc, m\u00e9s cruel. El veritable buit no \u00e9s el que neix del dolor sin\u00f3 el que raja de l’oblit, mata l’ess\u00e8ncia de l’\u00e0nima i ens allunya del que vam ser.<\/p>\n\n\n\n
Eva Mar\u00eda Baos Ruiz (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En creuar entre fileres de barriques que dormien en la penombra, l’Anna va sospirar profundament i la seva \u00e0nima es va impregnar d’una aroma embriagadora, una mescla de roure envellit, terra humida i la lleu dol\u00e7or del most convertit en n\u00e8ctar. M\u00e9s enll\u00e0 de les barriques m\u00e9s antigues, gaireb\u00e9 ocult a simple vista, es trobava un prestatge refor\u00e7at amb claus rovellats. Entre les seves ampolles polsoses, destaca una ampolla per<\/p>\n