Era un dia radiant de primavera, i Barcelona es vestia de festa. Sant Jordi, el patr\u00f3 de Catalunya, havia arribat. Els carrers estaven plens de parades de llibres i roses, i l\u2019olor de flors i tinta flotava a l\u2019aire.
Jo, amb setze anys, em sentia emocionat. Havia decidit que aquest any li regalaria una rosa a la meva amiga Laia, que era la m\u00e9s guapa de la classe. Mentre passejava pel mercat de llibres, veia companys amb les seves parelles, somrient i escollint llibres.
De sobte, vaig veure una edici\u00f3 especial de \u201cEl principito\u201d i vaig saber que era el regal perfecte per a ella. Amb la rosa vermella a la m\u00e0 i el llibre sota el bra\u00e7, em vaig preparar per confessar-li el que sentia.
Quan la vaig trobar, el cor em bategava a mil per hora. Li vaig donar la rosa i el llibre, i ella va somriure com si el m\u00f3n s\u2019atur\u00e9s. \u201cGr\u00e0cies, \u00e9s preci\u00f3s!\u201d va dir. En aquell moment, vaig saber que Sant Jordi no nom\u00e9s era un dia de roses i llibres, sin\u00f3 tamb\u00e9 un dia per a l\u2019amor i l\u2019amistat.
El sol es ponia, i la ciutat brillava com mai.<\/p>\n\n\n\n
Pau Gomez (categoria juvenil)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Era un dia radiant de primavera, i Barcelona es vestia de festa. Sant Jordi, el patr\u00f3 de Catalunya, havia arribat. Els carrers estaven plens de parades de llibres i roses, i l\u2019olor de flors i tinta flotava a l\u2019aire.Jo, amb setze anys, em sentia emocionat. Havia decidit que aquest any li regalaria una rosa a la meva amiga Laia, que era la m\u00e9s guapa de la classe. Mentre passejava pel<\/p>\n