Era dissabte, un dissabte gris de primers de desembre i jo era l\u2019\u00fanica persona a l\u2019estaci\u00f3. Dreta a l\u2019andana, vaig mirar cap a una boira espessa que feia la via invisible als meus ulls.
M\u2019havia llevat a la primera claror del dia com sempre. No recordava quan havia estat l\u2019\u00faltima vegada que havia dormit sis hores seguides, sense despertar-me amb un somni angoix\u00f3s. Els meus pensaments havien comen\u00e7at a pertorbar-me amb fugides sobtades i incontrolables cap a la foscor.
Em vaig asseure al banc i vaig esperar. Vaig fer el que vaig poder per trobar-m\u2019hi c\u00f2moda i per a suportar aquell aire glacial que m\u2019obligava a embolicar-me en jerseis gruixuts i a posar-me dos parells de mitjons al mat\u00ed, tal com volia la mare.
Me\u2019n vaig adonar que hi havia una dona asseguda a l\u2019altra punta del banc, que em mirava fixament, amb inter\u00e8s. Vaig intentar dissimular la meva incomoditat. Hauria hagut de girar el cap, o aixecar-me i marxar, per\u00f2 em vaig quedar all\u00e0 on era i vaig permetre que la desconeguda continu\u00e9s mirant-me amb un cert atreviment.
Es va aturar un tren que venia de Fran\u00e7a. El cor em va comen\u00e7ar a bategar amb for\u00e7a i una opressi\u00f3 al pit m\u2019impedia respirar b\u00e9. La dona del banc es va aixecar i jo vaig fer el mateix. Amb la mirada fixa en el tren, jo esperava veure aquell somriure c\u00e0lid tan maternal que qualsevol mare hauria dedicat a la seva filla. Desconeguts que no eren persones, cossos que no m\u2019interessaven, anaven creuant les vies. I ning\u00fa m\u00e9s. Ning\u00fa. Vaig tancar els ulls. La dona desconeguda, veient-me decebuda, em va preguntar: A qui espera? A la mare, li vaig respondre en una veu baix\u00edssima, quasi per mi. El tren es va tornar a posar en marxa.
Em vaig tornar asseure al banc. Esperaria el seg\u00fcent tren. Tot i que no havia de ser cap sorpresa per a mi, no podia evitar el desencant. M\u2019equivocava en posar la confian\u00e7a en les coses. Els desitjos m\u2019entraven al cap i encara que lluit\u00e9s per esborrar-los, era una batalla que no guanyava mai. Despr\u00e9s anaven minvant fins que es convertien en no-res i el m\u00f3n deixava de ser un escenari on podia trobar-la i tornava a ser el m\u00f3n real.
Esperaria el tren seg\u00fcent. Tenia por de no recon\u00e8ixer-la. Vaig treure la foto antiga de dins la bossa de m\u00e0. La imatge esva\u00efda mostrava un paisatge de muntanya de fons i una nena rosseta fr\u00e0gil, amb uns set anys, abra\u00e7ada a una dona de poc m\u00e9s de trenta, que feia prou goig. Les dues somreien a la c\u00e0mera. Vaig aclucar les parpelles. Em va venir la visi\u00f3 de quan f\u00e8iem llargues caminades al sol de primavera. On ets? On ets, mare?
Vaig recordar aquella tarda llunyana, quan vaig entrar a l\u2019habitaci\u00f3 a veure-la. Em va somriure, amb la cara l\u00e0nguida pels calmants que portava a la sang. El seu cos era prim, com si la meitat d\u2019ell ja hagu\u00e9s desaparegut. No tenia ni idea del tr\u00e0ngol que ella passava. S\u2019estava acomiadant de la seva filla. A l\u2019habitaci\u00f3, vaig mirar per la finestra. La mare em va comen\u00e7ar a parlar del temps. Feia fred i calia que m\u2019abrigu\u00e9s b\u00e9 quan sort\u00eds. Em parlava com qualsevol altre dia, per\u00f2 aquell dia era un dia concret i les dues ho sab\u00edem. Ella sabia que estava a punt de morir per\u00f2 no m\u2019ho volia dir. I jo no ho volia escoltar. Me la vaig mirar amb la tendresa de veure que dins d\u2019ella continuava cremant aquell perpetu esperit matern. \u00c9s clar, mama, m\u2019abrigar\u00e9, vaig dir. Vaig sortir. I de sobte em vaig trobar enyorant-la tal com era abans.
Les persones que hi havia al voltant em van obrir pas respectuosament. Vaig pensar en el cad\u00e0ver de la meva mare estirat al llit i en el terror que vaig sentir quan li vaig mirar el rostre, l\u2019aterradora immobilitat del que havia estat una persona viva. Vaig tocar-li un bra\u00e7 fred. Era r\u00edgid com un tros de fusta. En aquell moment la meva por es va esvair. El que tenia al davant ja no era un mort vivent, sin\u00f3 una carcassa buida, inanimada. Me la vaig mirar un breu instant, senzillament era massa, i no vaig poder mirar m\u00e9s. Aix\u00ed doncs, aix\u00f2 \u00e9s la mort, vaig pensar.
Recordava molt b\u00e9 el dia del funeral. Feia fred i em vaig abrigar, com volia la mare. Un ta\u00fct caoba envoltat de flors vermelles. Devastada per la p\u00e8rdua, no vaig preguntar res i no em van dir res. Era hora de comen\u00e7ar a fer-se gran. La dona visible o no, que hi \u00e9s quan tot falla. Un vincle inamovible malgrat la dist\u00e0ncia. L\u2019origen.<\/p>\n\n\n\n
Montserrat Pi Mas (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Era dissabte, un dissabte gris de primers de desembre i jo era l\u2019\u00fanica persona a l\u2019estaci\u00f3. Dreta a l\u2019andana, vaig mirar cap a una boira espessa que feia la via invisible als meus ulls.M\u2019havia llevat a la primera claror del dia com sempre. No recordava quan havia estat l\u2019\u00faltima vegada que havia dormit sis hores seguides, sense despertar-me amb un somni angoix\u00f3s. Els meus pensaments havien comen\u00e7at a pertorbar-me amb<\/p>\n