Asseguda a la vora del riu, buscava raons per continuar en aquell hotel. Hi havia vingut amb la seva mare, en teoria de vacances, per descansar.<\/p>\n\n\n\n
La seva mare era exigent. Abans del viatge li havia dictat una llista interminable: la crema de nit, el vestit llarg per al sopar, les sabates vermelles. Sense protestar, ho va recollir tot de la seva habitaci\u00f3 i ho va guardar al cotxe.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 el pitjor no era complir els seus capricis. El pitjor era com la mirava, com li parlava.<\/p>\n\n\n\n
\u2014T\u2019has engreixat? T\u2019est\u00e0s posant massa formosa.<\/p>\n\n\n\n
Potser, va pensar, continuava engreixant-se per assegurar-se que ning\u00fa no es fixaria en ella.<\/p>\n\n\n\n
Es va inclinar i va agafar una pedra de la vora del riu. Va ficar els peus a l\u2019aigua. Era freda, per\u00f2 li agradava aquella sensaci\u00f3 que la despertava per dins. Sempre li havien fascinat les pedres: d\u2019on venien, quant haurien viatjat fins arribar all\u00e0, polides, amb les vores arrodonides i la pell freda.<\/p>\n\n\n\n
En va acariciar una amb els dits i la va llan\u00e7ar suaument.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Segueix el teu viatge\u2026 i sigues feli\u00e7.<\/p>\n\n\n\n
Va al\u00e7ar la mirada cap a l\u2019horitz\u00f3. Aquella nit encara quedava el sopar. L\u2019endem\u00e0 tornarien a casa.<\/p>\n\n\n\n
Les ll\u00e0grimes van comen\u00e7ar a caure, c\u00e0lides, silencioses, com un alleujament breu i necessari.<\/p>\n\n\n\n
Aleshores va sentir una m\u00e0 tremolosa sobre la seva.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Mare\u2026 com has vingut fins al riu? Podries haver caigut.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Volia saber si est\u00e0s b\u00e9. Darrerament et veig trista \u2014li va dir, mentre li acariciava els cabells amb suavitat.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Estic b\u00e9, mare. Nom\u00e9s una mica cansada.<\/p>\n\n\n\n
La seva mare va deixar la m\u00e0 reposant sobre la seva espatlla. Ella va plorar com quan era petita. I la seva mare es va quedar all\u00e0, sostenint-la.<\/p>\n\n\n\n
\u2014T\u2019estimo molt, filla. Gr\u00e0cies per la teva paci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Va al\u00e7ar la vista cap a ella, com abans, buscant consol.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Gr\u00e0cies, mare\u2026 per aquest viatge tan bonic. Ho necessitava.<\/p>\n\n\n\n
La seva mare va somriure.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Vinga, fem-nos un selfi i l\u2019enviem a la fam\u00edlia. Que vegin com de guapes estem.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Espera, que em pinto els llavis. En vols?<\/p>\n\n\n\n
\u2014Tu sempre tan presumida\u2026 \u2014va somriure ella entre ll\u00e0grimes\u2014. T\u2019estimo, mare.<\/p>\n\n\n\n
Va treure el m\u00f2bil de la bossa i va obrir la c\u00e0mera. Es va acostar a la seva mare, inclinant-se perqu\u00e8 totes dues sortissin a l\u2019enquadrament.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 a la pantalla nom\u00e9s hi apareixia ella.<\/p>\n\n\n\n
Va arrufar el front. Es va moure una mica cap a un costat.<\/p>\n\n\n\n
Res.<\/p>\n\n\n\n
El reflex del riu, les pedres, el cel\u2026 i el seu rostre, encara humit.<\/p>\n\n\n\n
Va girar lentament el cap.<\/p>\n\n\n\n
La m\u00e0 que sentia sobre l\u2019espatlla ja no hi era.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019aire semblava m\u00e9s fred. M\u00e9s buit.<\/p>\n\n\n\n
Va mirar al voltant.<\/p>\n\n\n\n
El cam\u00ed per on la seva mare hauria hagut de baixar estava desert.<\/p>\n\n\n\n
Aleshores ho va recordar.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019hospital.
La trucada.
El viatge que mai no havien arribat a fer juntes.<\/p>\n\n\n\n
Va pr\u00e9mer el m\u00f2bil contra el pit.<\/p>\n\n\n\n
Va tornar a seure, va ficar els peus a l\u2019aigua i, amb un gest lent, va agafar una altra pedra.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Segueix el teu viatge\u2026 \u2014va xiuxiuejar\u2014. Jo intentar\u00e9 seguir el meu.<\/p>\n\n\n\n
I, per primera vegada en molt de temps, no va mirar enrere.<\/p>\n\n\n\n
Marta Tadeo (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Asseguda a la vora del riu, buscava raons per continuar en aquell hotel. Hi havia vingut amb la seva mare, en teoria de vacances, per descansar. La seva mare era exigent. Abans del viatge li havia dictat una llista interminable: la crema de nit, el vestit llarg per al sopar, les sabates vermelles. Sense protestar, ho va recollir tot de la seva habitaci\u00f3 i ho va guardar al cotxe. Per\u00f2<\/p>\n