Divendres en Maurici va caure. L’home acabava de sortir de la dutxa i s’estava posant els cal\u00e7otets quan, de cop i volta, es va trobar estirat a terra. Va cridar a l’Aurora, la seva muller, per\u00f2 la pobra dona, amb vuitanta-tres anys i geperudeta, no el podia aixecar.
A primer cop d’ull, semblava que en Maurici no havia pres mal i que nom\u00e9s s’havia ferit l’orgull, per\u00f2 en aquelles circumst\u00e0ncies l’incident resultava preocupant, ja que era el mes de febrer i no tenien la calefacci\u00f3 encesa. Engegar els radiadors el\u00e8ctrics resultava massa car i s’escalfaven amb una estufa de but\u00e0 que tenien col\u00b7locada al menjador. Les pensions no donaven per tot.
L’Aurora va pensar a trucar a la filla, encara que sabia que nom\u00e9s aconseguiria espantar-la. La nena s’havia casat amb un muntany\u00e8s feia un parell d’anys i vivien a la Vall d’Aran.
Demanar una ambul\u00e0ncia li semblava exagerat i el seu home era massa orgull\u00f3s. La veritat \u00e9s que a tots dos els feia una mica de vergonya que els veiessin tan desvalguts. Va passar gaireb\u00e9 una hora. En Maurici encara jeia al terra de la cambra de bany i havia agafat fred perqu\u00e8 nom\u00e9s duia els cal\u00e7otets entortolligats al turmell i tenia la pell humida. Tot i que havia intentat incorporar-se, li mancava for\u00e7a i les cames li feien figa. La dona li havia posat una tovallola al damunt, per\u00f2 la situaci\u00f3 s’estava tornant perillosa perqu\u00e8 el vell havia comen\u00e7at a queixar-se, tremolava i feia mala cara.
De sobte, va sonar el timbre. L’Aurora estava tan desesperada que va obrir sense miraments. La va sorprendre veure en Paco, el ve\u00ed a qui sempre mirava amb desconfian\u00e7a i saludava amb desgana. No li agradava gens la seva aparen\u00e7a i, per aquesta ra\u00f3, estava conven\u00e7uda que era una mala persona.
El noi havia sentit les lamentacions dels ancians des del seu pis i volia saber si estaven b\u00e9. L’Aurora li va explicar all\u00f2 que els passava, i per primer cop a la vida, es va alegrar que les parets fossin de paper.
En Paco va ser molt amable i fins i tot va ajudar en Maurici a posar-se el pijama i ficar-se al llit. Es va quedar una estoneta parlant amb l’Aurora i la va tranquil\u00b7litzar. Ella li va donar un tros de past\u00eds de formatge com a mostra d’agra\u00efment i es va sentir avergonyida per haver sigut sempre tan antip\u00e0tica amb el jove.
L’endem\u00e0 a l’escala, mentre l’Aurora intentava sortir il\u00b7lesa a un dels habituals interrogatoris de la xafardera del cinqu\u00e8, va passar en Paco i li va picar l’ullet. Ella li va somriure i va pensar que val m\u00e9s un ve\u00ed a la porta que un parent a Mallorca.<\/p>\n\n\n\n
Anna Abad\u00eda Abell\u00e0 (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Divendres en Maurici va caure. L’home acabava de sortir de la dutxa i s’estava posant els cal\u00e7otets quan, de cop i volta, es va trobar estirat a terra. Va cridar a l’Aurora, la seva muller, per\u00f2 la pobra dona, amb vuitanta-tres anys i geperudeta, no el podia aixecar.A primer cop d’ull, semblava que en Maurici no havia pres mal i que nom\u00e9s s’havia ferit l’orgull, per\u00f2 en aquelles circumst\u00e0ncies l’incident<\/p>\n