Aquella tarda em va agafar dinant. Res no feia preveure que fos un dia diferent de qualsevol altre. La Carla em va trucar i em va dir el que ja tem\u00edem fa temps, \u201cLi ha pegat; i aquest cop s\u00ed, s\u2019ha acabat, vaig a buscar-la i me l\u2019emporto a casa.\u201d La not\u00edcia em va caure com una gerra d\u2019aigua freda.
Feia temps que la nena se n\u2019havia anat a viure amb un noi que no era bon exemple de res, un personatge malcarat i impresentable. Des que va anar a viure amb ell, nosaltres sab\u00edem que tard o d\u2019hora alguna cosa aix\u00ed podia arribar a passar, perqu\u00e8 ja havien tingut algunes fortes discussions en el passat, encara que jo, en el fons, confiava que mai arrib\u00e9s a les mans.
\u201cNo pot ser! Per\u00f2 si \u00e9s veritat el que dius, s\u2019ha acabat, tens tota la ra\u00f3.\u201d Li vaig respondre a la Carla.
Sembla que la nena havia sortit de casa del paio, amb totes les seves pertinences, i havia trucat a la Carla perqu\u00e8 fos a buscar-la. Vam pactar que jo em quedaria a casa i li prepararia l\u2019habitaci\u00f3 de convidats per tal que es qued\u00e9s el temps que fes falta, fins que ref\u00e9s la seva vida, lluny d\u2019aquell personatge.
Quan van arribar, no s\u00e9 si estava preparat pel que vaig veure, tenia tota la cara inflada i plena de blaus. No s\u00e9 per qu\u00e8 no v\u00e0rem anar a l\u2019hospital, necessitava veure-la algun professional, per\u00f2 ella no volia, deia que estava esgotada, que l\u2019\u00fanic que volia era descansar i que li feia vergonya que la veiessin aix\u00ed pel carrer. Nosaltres li vam fer cas, per\u00f2 potser no l\u2019hi hav\u00edem d\u2019haver fet. L\u2019endem\u00e0 tampoc va voler anar a l\u2019hospital i deia que no el volia denunciar perqu\u00e8 li feia por que ell tingu\u00e9s repres\u00e0lies. Aix\u00ed que v\u00e0rem decidir que potser la millor opci\u00f3 era deixar-ho passar, ell ara formava part del passat, i ella mai tornaria a veure\u2019l.
Els dies van anar passant i la nena semblava que ja s\u2019havia oblidat d\u2019aquell personatge, per\u00f2 un dia ens va sorprendre dient-nos que volia parlar amb ell perqu\u00e8 volia saber com es trobava. Nosaltres no vol\u00edem que hi parl\u00e9s, perqu\u00e8 ja sabem com s\u00f3n els maltractadors, tenen aquesta habilitat per ensarronar a les v\u00edctimes. Ens v\u00e0rem mantenir ferms en la nostra decisi\u00f3 de no deixar-la parlar amb ell. Per\u00f2 d\u2019un dia cap a l\u2019altre, de ser els salvadors i els qui li v\u00e0rem donar acollida a casa quan ho necessitava, v\u00e0rem passar a ser els dolents de la pel\u2022l\u00edcula i qui la ten\u00edem segrestada perqu\u00e8 no vol\u00edem que torn\u00e9s a saber mai m\u00e9s res d\u2019ell.
Al final, aquesta situaci\u00f3 es va tornar insuportable i v\u00e0rem haver de desbloquejar-li el m\u00f2bil per tal que pogu\u00e9s tornar a parlar amb ell. Per\u00f2 el que havia de ser una conversa per deixar les coses al seu lloc va acabar sent una conversa on ell li va demanar perd\u00f3 i que aix\u00f2 no tornaria a passar, i ella el va perdonar. Despr\u00e9s ens va dir que potser ell no era l\u2019\u00fanic culpable d\u2019all\u00f2 que va passar i que potser ella tamb\u00e9 va tenir part de culpa perqu\u00e8 li acab\u00e9s pegant. No ens sab\u00edem avenir!
Ens v\u00e0rem recordar del dia que va arribar a casa, penedits de no haver actuat d\u2019una altra manera. No est\u00e0vem preparats per la situaci\u00f3 que ens va venir a sobre i hav\u00edem com\u00e8s un error de principiants.
Dies despr\u00e9s va agafar les seves coses i va tornar altre cop amb ell. L\u2019habitaci\u00f3 de convidats va tornar a quedar buida, per\u00f2 no la v\u00e0rem desfer, perqu\u00e8 sab\u00edem que podia tornar a passar i tornaria a demanar-nos ajuda i la tornar\u00edem a tenir aqu\u00ed.
I no va passar ni una setmana i la nena va tornar a casa. Aquest cop va ser per una forta discussi\u00f3, encara que en aquesta ocasi\u00f3 no van arribar a les mans, per\u00f2 ella es volia refugiar i li v\u00e0rem tornar a obrir les portes de casa. Torna a venir a casa dels segrestadors, els dolents de la pel\u2022l\u00edcula, els que no l\u2019entenem quan ella diu que continua enamorada d\u2019un maltractador. I tornar\u00e0 a marxar, perqu\u00e8 ell li tornar\u00e0 a trucar, i perqu\u00e8 ell \u00e9s el bo, i si li pega \u00e9s perqu\u00e8 l\u2019estima i la hist\u00f2ria es tornar\u00e0 a repetir, d\u2019aqu\u00ed fins a l\u2019infinit o fins que un dia obri els ulls i se n\u2019adoni realment qui l\u2019estima i qui no.<\/p>\n\n\n\n
Miguel Carmona Romero (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquella tarda em va agafar dinant. Res no feia preveure que fos un dia diferent de qualsevol altre. La Carla em va trucar i em va dir el que ja tem\u00edem fa temps, \u201cLi ha pegat; i aquest cop s\u00ed, s\u2019ha acabat, vaig a buscar-la i me l\u2019emporto a casa.\u201d La not\u00edcia em va caure com una gerra d\u2019aigua freda.Feia temps que la nena se n\u2019havia anat a viure amb<\/p>\n