Aquell cam\u00ed cada tarda li feia m\u00e9s basarda. La foscor, amb el pas de les setmanes, anava guanyant terreny i el desembre li congelava els ossos. Havia passat per all\u00ed dia rere dia, tornant de l\u2019institut, els darrers dos anys, per\u00f2 cada vegada era m\u00e9s conscient que feia un esfor\u00e7 tir\u00e0 per atrevir-se a passar-hi una vegada m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de les classes i les activitats extraescolars s\u2019obria un cel de tenebres en un dels pobles m\u00e9s foscos de la geografia catalana. Ja mitja tarda, la nit es desplegava sense escr\u00fapols i en Mateu no li quedava m\u00e9s remei que v\u00e8ncer, un dia m\u00e9s, les seves pors.<\/p>\n\n\n\n
-No t\u2019entenc. No n\u2019hi ha per tant. – Li havia dit en Ricard un dia que feien el cam\u00ed junts per tal de fer un treball de ci\u00e8ncies a casa d\u2019en Mateu. Els dos odiaven les ci\u00e8ncies, especialment ara que hi havia aquell professor hongar\u00e8s substitut tant estramb\u00f2tic: el senyor Torrebits, li deien.<\/p>\n\n\n\n
-No et passa, a tu? Ho notes? Ja s\u00e9 que em dir\u00e0s que soc un covard, per\u00f2 en aquest cam\u00ed hi passen coses estranyes. Estic segur que hi passen coses.<\/p>\n\n\n\n
-Coses, com qu\u00e8?- Va preguntar en Ricard, que tot i que es feia el valent, tampoc les tenia totes.<\/p>\n\n\n\n
En Mateu no sabia respondre aquella pregunta. De fet, no era capa\u00e7 de precisar res que hagu\u00e9s passat en aquell cam\u00ed, i havia sortit aquella afirmaci\u00f3 improvisada i directa sense atendre\u2019s a cap antecedent demostrable. Van romandre en silenci, pensatius i amb pedaleig constant mentre prenien la direcci\u00f3 cap al revolt.<\/p>\n\n\n\n
Era un cam\u00ed secundari que servia de drecera entre el carrer de l\u2019institut i el pont que portava al barri dels Horts, on vivia en Mateu. El tros de cam\u00ed, de fet, no feia gaire m\u00e9s de 400 metres… Era un pas sempre fosc, sobretot entre el revolt i la pujada cap el pont, en qu\u00e8 l\u2019ombra gegant del tur\u00f3 abra\u00e7ava tot el seu recorregut. All\u00ed, als vespres tornant de l\u2019institut els arbres ballaven de manera fantasmag\u00f2rica. El pas obert que venia del pont era cobert de branques caigudes que ballaven al comp\u00e0s del vent.<\/p>\n\n\n\n
Les branques desfullades i gruixudes projectaven al terra i a les roques un espectre d\u2019ombres maquiav\u00e8l\u00b7liques, tal com extremitats que semblava que volguessin capturar els vianants que hi feien pas.<\/p>\n\n\n\n
Sovint aquell revolt quedava immers enmig de la boira i les branques removien l\u2019aire, amena\u00e7ant, tenebroses, enmig de la p\u00e0l\u00b7lida luminesc\u00e8ncia de l\u2019hivern.<\/p>\n\n\n\n
Aquell vespre, a mesura que s\u2019apropava al revolt, en Mateu pedalava amb for\u00e7a, pensant que en companyia del seu amic Ricard, no hauria d\u2019insistir en el sentiment de por que el dominava. \u201cNo \u00e9s bo mostrar por\u201d, li havia dit el seu avi. Sovint es preguntava si l\u2019esfor\u00e7 per controlar la tremolor de les cames cada vespre que passava per all\u00ed seria suficient per a dissimular l\u2019esfere\u00efment que li recorria pel cos. En alguna ocasi\u00f3 la por que sentia li havia fet notar com si una mirada desconeguda li caigu\u00e9s al damunt i li clav\u00e9s uns ulls fer\u00e9stecs des d\u2019alguna posici\u00f3 tenebrosa sobre la seva esquena. Mai parava per comprovar-ho.<\/p>\n\n\n\n
A en Mateu li va semblar sentir el xiulet dels frens del seu amic, just en el moment en qu\u00e8 ell ja arribava al pont. Es va girar i va frenar per esperar en Ricard. La boira cobria la visi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels seus peus i va sentir un calfred en no veure el seu amic.<\/p>\n\n\n\n
Va esperar uns segons eterns en els quals s\u2019imaginava la silueta del seu company, damunt la bicicleta i avan\u00e7ant, feixuc, enmig de la bromada… Per\u00f2 en Ricard no apareixia.<\/p>\n\n\n\n
-Ricard?- Va cridar el seu nom des d\u2019una dist\u00e0ncia prudent i mesurada fins a catorze vegades, les catorze sense rebre\u2019n cap resposta. Cada vegada amb un fil de veu m\u00e9s tr\u00e8mul. Cada vegada m\u00e9s esporuguit i agitat.<\/p>\n\n\n\n
Malgrat la por que sentia, va pedalar tornant uns metres enrere, cap al revolt, i va fer una ullada a banda i banda del cam\u00ed, sense recon\u00e8ixer cap rastre del seu amic.<\/p>\n\n\n\n
Va pensar que potser havia caigut pel vessant nord, on el marge era m\u00e9s pronunciat i, per aix\u00f2, va decidir anar r\u00e0pidament a casa i donar el senyal d\u2019alarma.<\/p>\n\n\n\n
Els propers nou dies el poble, commogut i at\u00f2nit, es va bolcar en la recerca d\u2019en Ricard. Es va obrir un operatiu a tota la comarca en qu\u00e8 centenars de persones participarien en una batuda pels boscos del voltant, des del cam\u00ed del pont fins al tur\u00f3 de l\u2019altra banda del poble.<\/p>\n\n\n\n
No van trobar cap rastre d\u2019aquell nen, despreocupat, de poc m\u00e9s de 13 anys.<\/p>\n\n\n\n
Aquella desaparici\u00f3 va commocionar tot el poble. Ning\u00fa s\u2019explicava la g\u00e8nesi de la desgr\u00e0cia. El dol s\u2019estendria durant mesos pels carrers del ve\u00efnat, talment com feia dos anys, quan havien desaparegut dues nenes que caminaven pel voltant del riu, l\u2019any del temporal que la riuada va fer malb\u00e9 els cultius de l\u2019altra banda de la riba.<\/p>\n\n\n\n
Els pares d\u2019en Ricard no se\u2019n sabien avenir; sovint recorrien aquell cam\u00ed preguntant-se per les causes d\u2019una desaparici\u00f3 injustificada. La mare, fins i tot, projectava odi en la mirada quan es creuava amb en Mateu, potser per la sensaci\u00f3 desfermada de la nost\u00e0lgia que la consumia, o potser, qui sap, per l\u2019\u00e0nsia d\u2019assenyalar-ne un culpable.<\/p>\n\n\n\n
En Mateu, des del dia dels fets, no havia obert la boca. \u00c9s com si aquella situaci\u00f3 li hagu\u00e9s anul\u00b7lat la capacitat de reflexionar, d\u2019articular paraules i de reaccionar als est\u00edmuls externs. \u201c\u00c9s un xoc posttraum\u00e0tic\u201d, deien els experts. Ho deien com si aquestes paraules fossin l\u2019elixir que don\u00e9s esperan\u00e7a, que permetria que un dia en Mateu es llev\u00e9s i tot s\u2019esdevingu\u00e9s amb la normalitat de qui ha perdut un amic per\u00f2 tota la bagatel\u00b7la de: \u201cla vida segueix, la vida tira endavant, has de seguir, hem de ser forts\u201d… eren frases doloroses que no li farien retornar el seu amic. Eren paraules de suport que se li anaven clavant com espases afilades i no feien m\u00e9s que recordar-li que ell tamb\u00e9 havia estat en aquell cam\u00ed de boira. Algunes guspires de culpabilitat li ferien les entranyes.<\/p>\n\n\n\n
En Mateu seguia sense reprendre cap dest\u00ed esperan\u00e7ador. El pas de psic\u00f2leg en psic\u00f2leg, primer, i, posteriorment, de psiquiatre en psiquiatre, convertiren en Mateu en una mena d\u2019\u00e0nima en pena que feia nit en un centre psiqui\u00e0tric en certa manera tan ll\u00f2brec com el propi cam\u00ed de boira on havia desaparegut el seu amic.<\/p>\n\n\n\n
Anys despr\u00e9s, sembla que la medicaci\u00f3 li permetria fer una vida normal, si entenem que la normalitat pot ser tant ignota. Prenia l\u2019autob\u00fas cada tarda, anys despr\u00e9s del misteri\u00f3s accident, i seguia una rutina escrupolosa que no podia saltar-se si no volia alterar el seu let\u00e0rgic benestar. Despertar-se, vestir-se, esmorzar i llegir la premsa abans d\u2019anar al centre de dia per, passades unes hores, tornar a casa i, puntualment, prendre\u2019s la medicaci\u00f3 que li permetria oblidar-se de l\u2019angoixa que el consumia. Qualsevol cosa que alter\u00e9s aquest gui\u00f3 podia provocar un trasbals en l\u2019estabilitat emocional d\u2019en Mateu.<\/p>\n\n\n\n
Va envellir r\u00e0pidament, amb la rutina desolada i feixuga i el record del seu amic clavat dins del seu pensament.<\/p>\n\n\n\n
El seu entorn s\u2019havia acostumat al silenci categ\u00f2ric dels seus dies. En Mateu no articulava cap mot des d\u2019aquell desembre de l\u2019esvaniment sobtat del seu amic.<\/p>\n\n\n\n
Un dia, per\u00f2, poc abans de morir, va articular una paraula. Una sola paraula.<\/p>\n\n\n\n
La infermera encarregada de les seves cures, minuts despr\u00e9s de portar-li la premsa com cada dia, va trobar-lo amb uns ulls esbatanats mirant el buit, entre les l\u00ednies de l\u2019article que tenia al davant. Un article que relatava la mort d\u2019un prestigi\u00f3s cient\u00edfic hongar\u00e8s, de 94 anys, a qui li havien descobert un laboratori secret al soterrani de casa seva, on es veu que hi malvivien els cossos vius de tres persones presoneres, malnodrides i pertorbades que havien estat utilitzades com a conillets d\u2019\u00cdndies de mil desventures del cient\u00edfic farsant.<\/p>\n\n\n\n
En Mateu va estr\u00e8nyer la p\u00e0gina de diari que sostenia amb la m\u00e0 esquerra, fins a rebregar-lo. Va fixar la mirada en la foto del presumpte man\u00edac i va notar com el cor se li accelerava en mil revolucions.<\/p>\n\n\n\n
-Torrebits!- Va dir, segons abans de caure en la letargia eterna que el trauria per fi de la seva ind\u00f2mita rutina.<\/p>\n\n\n\n
Esteve Plana i Sa\u00f1as (categoria adults)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquell cam\u00ed cada tarda li feia m\u00e9s basarda. La foscor, amb el pas de les setmanes, anava guanyant terreny i el desembre li congelava els ossos. Havia passat per all\u00ed dia rere dia, tornant de l\u2019institut, els darrers dos anys, per\u00f2 cada vegada era m\u00e9s conscient que feia un esfor\u00e7 tir\u00e0 per atrevir-se a passar-hi una vegada m\u00e9s. Despr\u00e9s de les classes i les activitats extraescolars s\u2019obria un cel de<\/p>\n