Per què programari lliure?

Open Source Logo

Un dels punts que teníem molt clars, tant des de l’associació de veïns com des de Llefi@net, era la importància de la “alfabetització”, és a dir d’explicar i instruir a les persones que arribin fins a aquí a la recerca d’ajuda i orientació. Per aquest motiu els primers articles són una mica més “teòrics”, amb molta història i terminologia.

El primer és distingir entre programari lliure i programari gratuït i conèixer les 4 llibertats del programari lliure o open source. Quan s’utilitza l’expressió programari lliure, o programari de fonts lliures, el primer que pensem és “gratis”, si bé és cert que això és correcte no és el més important. El programari gratuït o freeware és de codi tancat, o privatiu, amb el que almenys 2 de les 4 llibertats del programari lliure no es compleixen i sol basar-se en un model de negoci que ofereix un programari a cost 0 però amb capacitats limitades a manera de prova, esperant que si l’usuari ho troba prou útil, pagui per una versió completa amb el 100% de les opcions. El  programari lliure o Open Source, com es refereixen a ell als països anglosaxons en lloc de free software que indueix a confusió (free en anglès significa tan gratuït com a lliure), es 100% funcional, i el terme lliure, en aquest cas, es refereix a l’absència de restriccions i no al preu, el programari lliure garanteix 4 llibertats que estan protegides pel que s’anomena la Llicencia Publica General o GPL per les seves sigles en angles.

  1. Llibertat per usar el programa sota qualsevol circumstància i propòsit.
  2. Llibertat per estudiar i modificar el programa i adaptar-ho a les nostres necessitats.
  3. Llibertat per copiar i distribuir el programa.
  4. Llibertat per millorar el programa i posar les millores a la disposició de tota la comunitat.

El primer punt o llibertat es tradueix que podem usar el programa quan, com i on vulguem. Per exemple, en el contracte de llicència de Ms. Windows s’especifica que no podem instal·lar un servidor web a l’ordinador del nostre negoci (en realitat cap tipus de servidor, nas, ftp, mail, etc), per a això hem d’adquirir una llicència de Ms. Windows Server; si instal·lem un servidor web en una versió d’escriptori Microsoft tindria el dret legítim d’anul·lar la nostra llicència. Perquè passa això? Molt simple. Si poguéssim usar un servidor web en qualsevol Windows, qui compraria la versió server? solament les grans corporacions, les petites oficines i empreses (més del 95% sobre el total) no ho farien.

El segon i el quart van molt units. Per poder modificar el programa necessitem accedir al seu codi font, és a dir el codi s’ha de fer públic i s’ha de garantir el seu accés. Qualsevol persona, amb els coneixements suficients, pot modificar-ho per adaptar-ho a les seves necessitats i si aquesta millora és prou important podem donar-la de nou a la comunitat, de manera que el programari millora i tothom es beneficia. Aquest punt té dos avantatges extra, la primera és que el fet de tenir el codi accessible de manera pública fa que molts ulls el puguin veure i complica molt la inclusió de codi maliciós (virus i malware) a més de fer-ho evolucionar molt ràpidament en comparació al programari tancat. I la segona és que garanteix la gratuïtat del programa, si el codi és públic no té sentit cobrar per alguna cosa que es pot aconseguir gratis.

El 3er punt permet la lliure distribució del programa, és a dir, copiar un programa deixa de ser delicte i si ha això li afegim millores en el codi que distribuïm passa a ser una contribució social.

Cal tenir en compte que el programari open source diu que si es realitzen modificacions i aquestes son prou importants han de ser obligatòriament alliberades sota la mateixa llicència GPL, és a dir s’han de fer públiques. Tambe prohibeix la venta de codí, nomes es contempla la venda de serveis o materials associats, com pot ser el cd/dvd on es graba el programa, o oferir servei técnic, pero mai pel codi font d’un programa.

En resum la filosofia darrere del programari lliure és molt similar a la dels entorns col·laboratius i associatius. Avui dia, quan la tecnologia és gairebé una necessitat, democratitzar-la es converteix en una obligació i ja que les administracions públiques no estan molt dedicades a aquests temes (essencialment per pressions i motius econòmics, igual que passa en altres àmbits), tot i que cada vegada són més les administracions i governs que ho fan i aquesta tendència està canviant lentament, encara depèn de la comunitat divulgar i difondre el programari lliure.

Alguns motius pels quals val la pena usar programari lliure:

Cada cert temps els productors de programari canvien els seus formats d’arxiu forçant a l’adquisició de nous programes (o les seves corresponents llicències), generalment això comporta també la compra d’equips més moderns ja que els actuals no compleixen els requisits de maquinari. En definitiva, requereix un desemborsament de diners importants, ja sigui en llicències d’ús i/o en equips. En canvi, si fem servir programari lliure i estàndards oberts garantim la independència respecte a les decisions corporatives. Per exemple, el màxim exponent del programari lliure, el sistema operatiu Linux, és molt més lleuger que Windows i funciona en equips molt, molt antics, algunes distribucions són capaces de funcionar en un 486 de 100 Mhz i 16 Mb de ram (equip amb més de 17 anys), això vol dir que podem perllongar la vida útil dels nostres ordinadors molt més, fent que estalviem diners en llicències, però sobretot en equips. En l’àmbit dels formats d’arxiu el programari lliure garanteix que la informació continguda sempre estarà accessible, eliminant la dependència d’un programa concret.

No és necessari passar a Linux per usar aquest tipus d’aplicacions, la pròpia filosofia no excloent del programari lliure fa que un mateix programa estigui disponible en diverses plataformes com Linux, Windows, Mac, IOs Android, etc. Per exemple, podem usar Libreoffice en lloc de Ms. Office, podem usar Gimp en lloc d’Adobe Photoshop, podem usar Firefox en lloc d’Internet Explorer, i un llarg etcètera. Practicàment qualsevol programa que fem servir en Windows o Mac te el seu homóleg en programari lliure.

A més de l’avantatge que suposa l’ús de programari lliure quant als formats d’arxiu existeix un altre avantatge, segur que a tots us sona l’ús de versions d’un mateix producte, amb més o menys característiques en funció del seu preu (Ms Office Home, Student, Professional, Professional Plus, Bussines, Server i Standar). Al programari lliure això no es dóna, no té cap sentit fer versions d’un mateix programari quan el codi font està disponible.

Hi ha més avantatges, però ja les anirem descobrint.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies