Bona tarda, badalonines i badalonins,
gent d’aquí i d’altres confins!
La Reina Carnestoltes ja ha arribat,
i l’avorriment ja s’ha acabat!
Des del Pont del Petroli fins al Torrent de la Font,
des de Llefià fins a Bufalà i Canyadó, amb camins oberts i alegria al cor,
vinc amb les nimfes de la meva cort, per capgirar-ho tot i portar-vos de corcoll!
Jo, la Nimfa del Vi i la Nimfa del Mar,
us volem felicitar amb gran emoció,
als que any rere any feu possible aquesta rua d’il·lusió:
tècnics, entitats, associacions i veïns amb passió!
Quaranta-quatre anys de rua de Badalona a Llefià,
i la festa segueix més viva que mai, no ho dubteu pas!
Els romans de Baetulo ja ho sabien de veritat:
“A Nimphianus, la vall de les nimfes, cal ballar,
la gresca i la festa són sagrades,
cal honrar-les amb alegria desbordada!”
Que s’acabi l’avorriment, que comenci la disbauxa!
Deixeu les penes a casa, oblideu la preocupació,
perquè aquesta setmana mana la rauxa,
la festa, l’alegria i la diversió!
Adéu-siau normes, adéu-siau formes!
Durant aquests dies aboleixo lleis i jerarquies,
són benvingudes les bacanals i les folies!
Poseu el món de cap per avall,
que rigui qui no ha rigut mai,
que balli qui mai no ha ballat,
que la festa és per tothom, això és sagrat!
Però ara, governants d’aquí i d’allà,
obriu bé les orelles i escolteu-me sense por:
mentre us baralleu pel poder nit i dia,
la gent espera solucions que mai no arriben, quina agonia!
Les biblioteques sense climatització adequada,
a l’hivern glaçades, a l’estiu una fornada,
els usuaris pateixen fred i calor sense aturada,
i la partida pressupostada?
Aquella sí que està ben congelada!
Les ones han arrasat el nostre litoral,
i ara toca reconstruir amb seny i consciència,
protegint la costa del temporal,
i fent les coses bé, amb paciència!
I cada matí, cada vespre, cada dia,
els trens de rodalies són una loteria:
retards, cancel·lacions, andanes plenes de gent,
que arriba tard a la feina constantment!
Renfe ens té abandonats, això és evident,
la línia R1 és un infern,
i els badalonins pateixen pacientment,
aquest servei tercer mundista i etern!
Els avis compraven pisos amb un sou de treballador,
avui els joves no arriben ni per llogar un racó,
mil euros pel que abans costava cent sense rubor,
i quatre-cents per dormir sense espai ni il·lusió!
Benvinguts turistes als pisos turístics del barri!
Aquest era del Josep, aquell de la Maria la veïna,
els badalonins marxen sense casa ni refugi,
mentre les plataformes fan caixa amb aquesta ferida!
I als carrers, s’hi gela la pell,
gent sense sostre somiant sobre fusta muda,
que al matí badallen sense anhel,
i la solidaritat resta nua i perduda.
On està la mà estesa per qui més ho necessita?
Aquesta ciutat té cor i té manya,
però cal que tothom hi participi i s’hi impliqui,
que ningú es quedi sense sostre, dinar i una manta!
Però també volem celebrar el que ens fa forts:
Des de Pakistan fins a l’Equador,
des del Marroc fins a Colòmbia o la Xina,
aquesta ciutat ha crescut sense por,
amb mil accents, fent un sol batec al cor!
Als mercats, escoles i hospitals,
les llengües es barregen amb naturalitat,
fent de Badalona un lloc especial,
on la diversitat és la nostra identitat!
Cada plàtaner, cada pi, cada ombra al carrer,
és un tresor que hem de protegir,
perquè el verd ens fa viure millor,
i el planeta també necessita respirar sense patir!
I en un món ferit, ple de guerres i plors,
alcem la veu ben alt, sense por ni recança!
No volem més conflictes, prou d’odis i rancors,
que callin les bombes, que regni l’esperança!
Que el ball sigui l’únic combat acceptat,
que les màscares siguin per riure encantats,
que la pau regni a cada racó del planeta,
i que la humanitat s’abraci sense ser discreta!
Però avui és dia de gresca, de festa i gatzara,
i us decreto des del balcó amb veu ben clara:
que la sal de la disbauxa i l’oli de la rauxa
amaneixin les llars, carrers i places, fent de Badalona xauxa!
Que les disfresses omplin cada cantonada,
que la música soni fins a trencar el cel,
que els somriures il·luminin cada mirada,
i que la llibertat regni en aquest Carnaval rebel!
Crideu, balleu, rieu i canteu,
aquesta ciutat es mereix tota l’alegria,
que comenci la bogeria,
que res ni ningú ens pari, avui és el dia!
Que comenci la rua, que sonin els tambors,
que tremolin els murs i les institucions,
que tothom surti a celebrar amb ardors,
que la vida són dos dies sense concessions,
i els hem d’aprofitar amb tots els colors!
Visca la gresca!
Visca el Carnaval!
Visca Badalona i cada barri sideral!
I visca la mare que us va parir!
Signat:
Sa Majestat Carnestoltes, Reina de la disbauxa, la llibertat, la solidaritat i la
pau!
Badalona, 14 febrer 2026
